A la tertúlia d’avui voldríem parlar d’un tema, dissortadament, de plena actualitat, i és de la crisi, però no de la crisi en genèric, sinó des d’una perspectiva de gènere.
La crisi global, afecta a tothom. La crisi econòmica, un cop ha aterrat en l’economia real, s’ha instal·lat en les famílies, i està recaient especialment en les dones.
No voldríem parlar de quines han estat les causes que l’han provocat, sinó de les conseqüències.
Generalitzar, és sempre complicat, però voldríem parlar de com afecta la crisi als sectors més vulnerables, als joves , a les persones grans i sobretot a les dones .
Hi ha sectors econòmics en que la dona ha jugat sempre un paper important, parlem de serveis, d’educació i de la cura..
El treball de la dona sovint es encara molt més submergit que els dels homes , amb les conseqüències socials i econòmiques que té i les repercussions socials que tindran en el seu futur.
Hem de vetllar que la crisi no afecti a les polítiques socials, les que sostenen l’estat del benestar, sobretot per les repercussions que tenen en les dones.
La crisi està colpejant d’una manera molt dura a molta gent, però les dones essent un sector tant vulnerable en rep unes conseqüències duríssimes.
La crisi ocasiona un retrocés en el lent camí de l’emancipació i, per algunes, els suposa perdre independència i tornar a estar sotmeses econòmicament.
Cal vetllar perquè la crisi no signifiqui una retallada en els drets aconseguits.
Cal que siguem solidàries com a classe i que les dones, amb llocs de més responsabilitats, lluitin no des d’una perspectiva individual, sinó col·lectiva.
Els avenços sovint són fruit de la col·lectivitat, no de la individualitat.
Cal, doncs, que les dones ens empoderem, ja que la nostra actitud serà determinant davant els canvis que les diferents crisis, l’alimentaria, l’econòmica i l’ecològica, estan imposant arreu del món.
|
|
Podeu escoltar el programa sencer:
