dimarts, 26 de febrer del 2013

Avui parlem de coeducació (tertúlia)





Fa només 40 anys que els centres escolars del nostre país estaven històricament segregats per sexes i, com no podia ser d’altra manera, afavorien el gènere masculí.

Avui, després de tants anys de tenir aules amb nenes i nens compartint l´educació, aquesta  segueix sent androcèntrica. És a dir, es dóna una visió del món des d’una mirada masculina. Hi ha vàries raons que ens porten a fer aquesta afirmació. Una d’elles és la clara divisió que fa l´alumnat quan escull les matèries, les modalitats, els itineraris..., per tant, a l´hora de decidir-se cap a on orientar la seva feina, tendeixen a reproduir el que han viscut.


I és que encara estan presents els mateixos estereotips masclistes que el llarg de la història han predominat i que estan relacionats amb les professions i especialitats que abans segregava l´ensenyament.

La coeducació comporta la promoció d´una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de desigualtats per raó de sexe, així com la integració de forma implícita i amb continguts d’aprenentatge real de la perspectiva de gènere.

La coeducació és una paraula amb un significat molt ampli. És una manera d’ensenyar i percebre l´educació. Aquestes maneres d´ensenyar, en aquest manera d´actuar és on hem de provocar el trencament d´aquests estereotips.


De tot això en volem parlar avui.
Ens acompanyen:

Rosa Cañadell, psicòloga, professora i portaveu de l´USTEC-STES
Pep Federico Mestra, director de l´escola de Peramàs
Carolina Huelva, mestra a Suïssa



Podeu escoltar la tertúlia sencera:

divendres, 8 de febrer del 2013

Avui parlem de Coeducació



Cal avui parlar de coeducació? No estan a la mateixa aula nens i nenes? No reben tots la mateixa educació? Què és la coeducació?

Coeducació és: educar en i per la igualtat perquè nens i nenes arribin a viure en una veritable igualtat i, per fer-ho, cal reconèixer els estereotips masculins i femenins d’aquesta societat.

 Per encetar el tema escoltarem el conte Rosa Caramel que llegiran:  Marisa C, Sandra F, Encarna S, Pilar Z, Mercè A, Lea, Rosa M. 

Després del conte farem una petita tertúlia entre nosaltres en la qual també hi participarà Carme Mayugo, periodista que forma part de l’equip de Teleduca.  I també la Pilar González dona reportera.

A continuació la Mercè Alabarce farà una entrevista a Daniel Gabarró.

Podeu escoltar el programa sencer:


diumenge, 3 de febrer del 2013

Estan canviant els estereotips de gènere en la publicitat? (tertúlia)


La publicitat és un instrument per vendre, per vendre  productes. Aquest és el seu objectiu.
Però sovint veiem que el tipus de publicitat que es fa, està,... diem-ne molt treballada i ben cert que anuncia el producte en qüestió, però també i sovint d’una manera subliminal  té repercusions en l’imaginari social.

És per això, que no ens equivocarem, si diem  que la publicitat és transmissora de valors i també d’ideologies i ho fa amb una gran capacitat d’influència, gràcies a les estratègies de persuasió que desenvolupa.

El públic objectiu és divers, però ben cert que els i les publicistes, han  detectat col·lectius més vulnerables per enfocar la seva estratègia.

En tot aquesta construcció de l’imaginari social destaca la projecció que  fa la publicitat de la dona. Sovint justificant un model patriarcal.

Una  de les estratègies utilitzades és incorporar en el missatge  publicitari, el que pensa i debat la societat. Recull els interessos del moment i els “manipula”, els converteix, en una raó a parlar.

Però els anunciants i a través de les agencies de publicitat no són neutres, focalitzen el que els interessa i si parlem de la dona, senzillament algunes imatges de dones venen més que d’altres.

Quina és la imatge més rentable?
Quines repercussions socials té la imatge projectada?




No és gens fàcil ser exigent i crítica d’una amb una mateixa davant la influència de la publicitat.

Ho hem pogut comprovar aquest dies de festes,...

on els perfums, ens han inundat,
on la tecnologia, no es presentada com un mitjà sinó una finalitat en si mateixa,
on hem de menjar certs bombons per ser una dona acollidora a casa nostra...
….i ara que ha passat el bombardeig,
hem de prendre certs  iogurts per estar en forma,
hem de fer exercici per tornar a ser el 10..., no perquè sigui el millor per la salut

Hem de ser crítiques contra la publicitat envers els cos de la dona.
Contra els rols que ens han assignat tradicionalment  a les dones (la cura, la neteja...)

Davant de la publicitat que no es capaç de mostrar diversos models d’homes, no només de la concepció de l’home masclista.
Davant la publicitat que no dóna les mateixes oportunitats als nens i a les nenes , i utilitza parametres oposats.
Si la relació entre els homes i les dones no només és l’atracció sexual.

Però volem acompanyar aquestes denuncies de reflexió positiva i cal dir que algunes publicistes, algunes administracions i persones individualment estan treballant per normalitzar aquesta situació

Dones Reporteres pugem aquest carro de treball a favor de la igualtat i de no ser consumistes perquè toca.
Volem una societat més equitativa, això és  el que ens porta i ens  agrada a  treballar  a Dones Reporteres.

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer: