Fa només 40 anys que els centres escolars del nostre país estaven
històricament segregats per sexes i, com no podia ser d’altra manera, afavorien
el gènere masculí.
Avui, després de tants anys de
tenir aules amb nenes i nens compartint l´educació, aquesta segueix sent
androcèntrica. És a dir, es dóna una visió del món des d’una mirada masculina. Hi
ha vàries raons que ens porten a fer aquesta afirmació. Una d’elles és la clara
divisió que fa l´alumnat quan escull les matèries, les modalitats, els
itineraris..., per tant, a l´hora de decidir-se cap a on orientar la seva feina,
tendeixen a reproduir el que han viscut.
I és que encara estan presents
els mateixos estereotips masclistes que el llarg de la història han predominat
i que estan relacionats amb les professions i especialitats que abans segregava
l´ensenyament.
La coeducació comporta la promoció
d´una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de
tota mena de desigualtats per raó de sexe, així com la integració de forma
implícita i amb continguts d’aprenentatge real de la perspectiva de gènere.
La coeducació és una paraula amb
un significat molt ampli. És una manera d’ensenyar i percebre l´educació.
Aquestes maneres d´ensenyar, en aquest manera d´actuar és on hem de provocar el
trencament d´aquests estereotips.
De tot això en volem parlar
avui.
Ens acompanyen:
Rosa Cañadell, psicòloga, professora i portaveu de
l´USTEC-STES
Pep Federico Mestra, director de l´escola de Peramàs
Carolina Huelva, mestra a Suïssa
Podeu escoltar la tertúlia sencera:
