Dret a decidir sobre el propi cos

Dues són les raons que ens porten avui a parlar sobre “El dret a decidir sobre  el propi cos”.

Per una costat, la celebració  fa uns dies del dia internacional de l´avortament i d´altra les propostes que hi ha sobre la taula de fer alguns canvis en  la llei vigent de l´ “Interrupció Voluntària de l´Embaràs” (IVE)

Fem una mica d´història.

Els grans avenços en matèria de planificació familiar es varen fer amb l´entrada dels  ajuntaments democràtics.En aquell moment no es parlava de sexualitat femenina. Aquests temes eren  tabú.Les Associacions de veïns varen exercir un rol important ,pel que fa a la participació en la societat els 70/80  sobretot per la possibilitat de poder expressar idees..Però sobretot cal que assenyalem la valentia de moltes dones, algunes organitzades i d´altres feministes convençudes  que a vegades jungant-se-la ens llançaren al carrer per guanyar llibertat

Hem de destacar el paper tant actiu que feien les vocalies de dones de les diferents associacions .Les lleis del moment penalitzaven l´ús dels anticonceptius i la pràctica de l´avortament.Quantes complicitats “amagades” calien per comprar els anticonceptius i també per avortar de forma clandestina amb el risc  que comportava per la salut de la dona

No voldríem oblidar els col.lectius de dones que feien pedagogia organitzant xerrades per parlar del tema, però sobretot el valor de poder-ne parlar sense por,.. de parlar-ne obertament.

A través d´aquestes actituds de lluita i de diverses mobilitzacions s´aconseguí que l´any 1985  el govern del PSOE, aprovés una llei que plantejava despanalitzar l´avortament en determinats  supòsits. Per a moltes dones poder parlar de sexualitat, no tenia preu.ja que moltes ho patien en silenci

Un nova llei promulgada al 2010, determinà quins són els supòsits per l´interruupció de l´embaràs. Regulant també el paper  dels poders públics

No han passat dos anys de la promulgació d´aquesta llei, i  el govern del PP, té sobre la taula alguna modificació.

Avui dia alguns caps desenvolupen els Programes d´Atenció Salut Sexual i Reproductiva , es tracta amb normalitat temes que com dèiem havien estat tabús no fa pas tants anys.

Cal respecte per la decisió presa, i que la dona tingui el dret a decidir sobre el propi cos, que no sigui cap estament ni religiós, ni polític , ni social. Cal el suport sanitari i sobretot el suport psicològic d´acompanyament .Que aquesta decisió sigui presa personalment i amb la parella , amb tota la informació necessària i que no se senti culpabilitzada.

Podeu escoltar el programa sencer a:

ANEM CONVIDADES AL PROGRAMA VIU LA VIDA.

El passat dijous dia 11 d’octubre la Pili González i  jo, la Marisa Cardenal, vam anar com a representants del grup Dones Reporteres de Mataró, al programa magazín dels matins Viu la vida, presentat per la M.Lluisa Aranaz.
El motiu va ser el començament de la sisena temporada del nostre programa Amb veu de Dona a la mateixa emissora de Mataró Ràdio.

En l’entrevista es va reflectir un ambient cordial i relaxat. Vam començar amb una breu trajectòria històrica del començament de la formació del grup Dones Reporteres. Vam continuar explicant com ens vam anar formant en un grup  compacte i com vam acabar essent un grup de dones preocupades per veure la nostra societat amb perspectiva de gènere, amb la finalitat de poder conviure tots plegats amb igualtat.

Vam explicar, també, les novetats que hem anant fent en el programa, destacant: la doble programació de monogràfics (seccions i tertúlia),  les infuxerrades a El Públic, el projecte APS, la vídeo-memòria i la participació en el concurs Femitic . Vam aprofitar per demanar als oients la seva votació en aquest concurs.

En acabant, vam informar dels nostres futurs programes:
15 octubre  (seccions) Dona i món rural
22 octubre  (tertúlia) Dret a decidir
12 novembre (seccions) Violència de gènere
19 novembre (tertúlia)  Violència de gènere
10 desembre (seccions) Dona i Immigració
14 desembre (tertúlia) Dona i Immigració
i
14 novembre Infuxerrada a El Públic amb la M. Dolors Renau. “Com desnaturalitzar la violència”
A les 7h de la tarda.

El temps se’ns va passar volant i, per poc, no tenim temps de fer-nos la foto!

Dona i món rural

El 15 d’octubre es celebra, des de 2008, el dia internacional de les Dones Rurals. Va ser l’Assemblea General de la Organització de les Nacions Unides que va fixar aquest dia per reconèixer “la funció i contribució decisiva de la dona rural, incloent a la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i la eradicació de la pobresa rural.”

Tal i com reconeix la pròpia ONU, les dones rurals desenvolupen un paper fonamental en les economies rurals dels països desenvolupats i, també, en països en vies de desenvolupament. En la gran part del món participen en la producció de cultius i en la cura del bestiar, proporcionen aliments i aigua per les seves famílies i participen en activitats no agrícoles per diversificar els mitjans de subsistència de les seves famílies. A més, les dones porten a terme les funcions vitals en la cura dels nens, les persones grans i les malaltes.

Les Dones Reporteres volem retre homentatge a aquestes dones, volem reconèixer i donar visiblitat i importància al  paper que desenvolupen les dones rurals de tot el món, i especialment el paper actiu de les dones organitzades del moviment Via Campesina per preservar una qüestió vital i transcendental com és la Sobirania Alimentària i lluitar per la eradicació de la fam.

Però avui volem apropar el zoom a casa nostra, quina ha estat i quina és la situació de la dona que viu i treballa en el món rural en l’actualitat?

Si fem una mirada enrere, en el  període de la revolució industrial es desenvolupa un sistema on predomina la divisió de rols basada en la diferència sexual, perpetuant una situació de desigualtat entre homes i dones i situant a la dona únicament en l’àmbit privat. També, en el pas d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat fa que la dona quedi allunyada dels treballs mecanitzats. En aquella època, a fi de que el sistema socioeconòmic pogui funcionar, el contracte social establert necessita perpetuar la jerarquia de l’home sobre la dona per poder mantenir-se, generant una relació total de dependència de la dona cap a l’home.

***

Rosa Binimelis, Mariona Bosch i Amaranta Herrero ens possibliten una àmplia visió sobre el que significa ser dona pagesa i viure a la Catalunya rural d’avui al llibre sol i serena: dones, món rural i pagesia.

Segons les autores, les dones al món rural i les dones pageses, en particular, encara viuen avui les conseqüències d’una invisibilització i una desvaloració històrica que no reconeix els seus sabers, les seves tasques, les seves competències, la seva opinió i la seva veu. La dona al món rural viu una invisibilitat doble, per ser dones i per viure al món rural patint, amb major grau que la dona no rural, la difícil conciliació entre la família i la feina que suposa la vida al camp i el tirar endavant una explotació agrària o ramadera.

Tot i així, les autores també afirmen que la dona rural “universal” no existeix i que, actualment, al món rural podem trobar dones amb situacions diverses. Podem trobar encara la dona que treballa sense una remuneració directe, assumint el rol de col·laboradora o ajudant  amb una total dependència social i econòmica al marit, sense uns drets laborals bàsics, quedant fora del sistema de cotitzacions de la seguretat social.

Però, en la diversitat de dones en el món rural també trobem dones que són co-propietàries de les explotacions i dones que decideixen iniciar un projecte agrícola en solitari trencant estereotips de gènere i entrant en espais (pròpiament d’homes). També trobem dones que han emprés noves activitats econòmiques dins de les explotacions com és l’agroturisme o dones que treballen i s’han buscat la vida fora de l’explotació.

Progressivament veiem una major  visibilització de les dones a les explotacions agràries i un paper clau en la participació en l’esfera política i activista (en sindicats, cooperatives agrònomes;…) d’on sempre se les havia apartat.

Les associacions de dones del món rural i organitzacions de dones pageses dins dels mateixos sindicats seran de vital importància per a la consecució dels drets socials de les dones i per posar a primer pla les necessitats, demandes i reivindicacions específiques que tenen com a col·lectiu.

Alguna cosa està canviant en el món rural i celebrem que les dones hi tinguin un paper clau, que siguin  generadores de discursos alternatius i proposin, conjuntament amb els homes, noves maneres d’entendre la pagesia, una pagesia viva que mantingui les xarxes socials, els sabers i unes pràctiques sostenibles, en contraposició a un sistema agrícola eminenment productivista i homogeneïtzador que emmalalteix la terra i les persones .

Mercè

Podeu escoltar el programa sencer a: