El paper de les associacions i grups de dones en l'acollida de les dones immigrants

Sens dubte les dones juguen un paper important en el procés d’immigració. Algunes d’elles venen per voluntat pròpia, però aquestes són poques. Les raons econòmiques acostuma ser el factor més important. Hem de tenir en compte alguns elements, que són rellevants en aquests procés. El procés migratori de cada persona (reagrupament, etc), el fet de tenir o no tenir familiars dependents en el país d’origen, el canvi productiu en la nostra societat que ha deixat un buit en les tasques de la cura, però també la formació i el paper que juguen les xarxes socials en cada cas.

La setmana passada, en el programa “Amb veu de Dona” varem poder escoltar el testimoni en directe de dones de diferents nacionalitats, que ens explicaven quines eren les raons de la seva migració, però també explicaven la seva integració en el país, en aquests cas en la nostra ciutat , lloc d’acollida.

 És per això que avui voldríem parlar d’aquestes xarxes social que dèiem, quin paper hi juga aquest suport que es troben algunes dones quan arriben a aquest país, aquest nou país, a on es parla una altra llengua.

En aquesta última immigració, situant-nos als anys noranta, un tret distintiu hem d’assenyalar en aquest procés, és l’augment d’immigració femenina de caràcter econòmic. Algunes han vingut pel procés de reagrupament familiar, i d’altres són pioneres en aquest procés d’immigració.

Les dades de població a la nostra ciutat,diuen que d’un total de 124.161 habitants, un 44% són dones, i d’aquestes un 14,9 són immigrades. Dades que es generalitzen a Catalunya. Podem parlar de la feminització de la immigració des del “circuits globals de supervivència” , com de les transformacions en els mercats de treball des de les societats de destinació.
 Voldríem analitzar amb diferents dones,  algunes autòctones des de la visió professional o del voluntariat i, que treballen amb aquestes xarxes i també amb d’altres dones immigrades que pertanyen a aquests col·lectius.  Volem parlar de quin és el paper que juguen aquestes xarxes i quina influència tenen en les dones immigrades, xarxes que a vegades surten d’una manera informal o que l’administració fomenta a través de programes d’acollida. 

Pili G.

Podeu escoltar el programa sencer:

 

El paper de la dona en el procés migratori

Parlar de dones immigrades no és fàcil, parlar del seu procés migratori, tampoc. Mirar-ho des dels ulls occidentals és difícil, doncs ens dóna una mirada llunyana del que podria ser la seva veritat i realitat.

Estem ben acostumades a observar, valorar i fins i tot jutjar i criticar, com es fan aquests processos, parlem del seu procés com si fos nostre, però ben poques persones ens apropem a les dones immigrades, sigui quina sigui la seva procedència.

La dona, pel simple fet d’haver nascut dona ja és discriminada, i si a aquest fet li afegim la paraula “immigrada”, rep una doble discriminació, però, si a més a més li afegim la seva nacionalitat, rep una tercera discriminació, per tant podem dir que la dona immigrada rep una triple discriminació.

Molts son les motius que mouen a les dones emigrar dels seus països d’origen per pròpia voluntat, però cal fer un important apunt a totes aquelles dones que han emigrat al nostre país sense un projecte migratori propi, aquest projecte va lligat a d’altres persones, per tant es creen lligams i dependències , sentint-se sotmeses moltes vegades a situacions no desitjades.

Això comporta que la dona visqui un procés i un dol migratori dolorós, dificultant la relació amb la societat d’acollida, amb poques o nul·les ganes d’aprendre i relacionar-se amb la nova vida quotidiana. Les dones perden els seus elements  i identitats que les uneixen i moltes vegades, l’únic que els queda és la casa, generant un aillament, fins i tot provocant patologies psíquiques psicosomàtiques.

És difícil que una persona que hagui marxat arrosegada del seu país  mantingui unes motivacions vives i si a més a més li afegim la discriminació que rebem les dones, la integració en la societat d’acollida serà nul·la.

Tal i com diu la Sonia Parella, doctora en sociologia, la incorporació de la perspectiva de gènere al anàlisis de la inserció laboral de la dona immigrant permet constatar que, el ventall de possibilitats de les dones immigrades és més reduït que el dels homes immigrants i són elles les que ocupen l’últim esgraó: el servei domèstic. Cal apuntar que moltes dones que arriben aquí tenen un nivell d’estudis elevat.

No podem deixar de banda, però , a totes aquelles dones que han projectat un nou camí per voluntat pròpia, aquelles dones valentes que han deixat les seves arrels per somiar-ne d’altres que els hi donarà noves possibilitats , però que l’edifici que havien construït s’enruna un cop arriben aquí. Les expectatives canvien i els rols també, però l’empeny passa per damunt de tot, i sense obviar l’anhel amb el que viuen cada dia, lluiten per futur millor.

No podem obviar que tenim molta feina per fer, seguim estant en una escala on la dona està sotmesa si parlem de societat occidental, però en altres països la dona està en l’últim esgraó i en situacions encara més vulnerables i desemparades. Hem de seguir canviant consciències, tant per part de la societat d’acollida com per part de societats migrades. Cal caviar patrons i donar espai a aquestes dones que s’han vist forçades i arrencades dels seus països pel simple fet de ser dones. Però també felicitem a totes aquelles dones que han estat capaces de lluitar pel seu procés i camí per voluntat pròpia.

Les institucions obliden els processos migratoris de les dones. Hem de donar veu a les seves demandes i necessitats, reforçant la seva autoestima i autonomia,  però mentres el món sigui vist amb una mirada masculina, la dona seguirà sentint-se discriminada i assetjada.

La mirada de gènere, aquí, és doblement important.

Sandra

Podeu escoltar el programa sencer: