Dona i guerra

                                                                        

Aquesta vegada Amb veu de dona vol donar veu a les dones que varen patir la guerra, tant en el front com a la rereguarda. Hi ho fem amb una historiadora que en sap molt d'aquest tema, la Margarida Colomer.

La Margarida Colomer ha publicat diversos llibres, com per exemple: Cooperativismes i moviment obrer (1986), Guerra civil y Revolució  a Argentona (1990), Guerra civil a Mataró 1936/39 (2006), Postguerra a Mataró 1939-1952 (2013), entre d'altres.

Aquest any fa 100 anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial, però Dones Reporteres volem parlar d'una data més recent i d'una guerra més propera, la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, ara fa 76 anys.

Recordem que hi havia una República, legalment constituïda, i que un cop d'estat militar es va aixecar en armes contra aquest règim i ens va portar una guerra cruel i sagnant que va durar tres llargs anys. Per tant, es van enfrontar dos ideals, dos maneres d'entendre el món; els defensors de la República, un sistema modern, progressista, que donava nous drets als ciutadans (sobretot a les dones), i els colpistes que defensaven el feixisme i uns ideals arcaics i conservadors (sobretot per les dones).

La Marina Ginestà fou una icona de les milicianes de la Guerra civil. El gener d'enguany ha mort als 94 anys. La seva imatge amb el fusell penjat a l'esquena va donar la volta al món, tenia 17 anys.

Durant la guerra les dones es van organitzar, com no podia ser d'altra manera. Les milicianes van anar a lluitar el front, però moltes altres es van cuidar d'ajudar (de cuidar) a la rereguarda. El colegi de Valldemia va acollir a les dones del front republicà i les ensinestrava; el colegi del Salessians s'hi van instalar les Brigades Internacionals. 

D'una d'aquestes dones s'en va enamorar Hemingway... però si voleu saber de qui i què va passar haureu d'escoltar i clicar aquí:

Infuxerrada amb la Margarida Muset

 

INFUXERRADA AMB LA MARGARIDA MUSET

El passat 15 d'octubre, una vegada més,  Dones Reporteres varen fer una Infuxerrada a El Públic. Aquest cop amb el títol de La dona catalana a l'educació, la  Margarida Muset, (sòcia fundadora i membre de la junta de la Societat Catalana de Pedagogia, amb una llarga trajectòria professional, havent exercit altes responsabilitats al Departament d'Ensenyament, pedagoga i llicenciada en Filosofia i Lletres, sotsdirectora general d'Inspecció de la Generalitat), va fer una sèrie de reflexions al voltant de l'educació i de la dona, fent un recorregut històric des d'els temps de la República.

Si voleu escoltar la seva intervenció, cliqueu aqui:

La influència de les religions en les dones

(Infu-xerrada amb Lluïsa del Rio al café-cultural El Públic, 10-4-2013)

El passat divendres 17 d'octubre varem voler parlar i reflexionar sobre la influència de la religió en les dones i ens va acompanyar la M. Lluïsa del Rio, professora de Geografia i Història, de cinema  i co-fundadora del primer grup feminista a Mataró.

"El pitjor ornament que una dona pot voler utilitzar és voler ser sàvia" (Luter, reformador protestant del segle XVI).

La Lluïsa ens diu que en el principi va ser la dona, venim tots d'una dona, naixem de dona. Tota una declaració de principis. Ens fa esment a les societats pre-patriarcals, a les societats matrilineals (línia materna), on la dona estava en el centre de la vida social.

Les religions monoteistes tenen trets comuns amb unes certes diferències culturals, històriques, però totes tenen com a objectiu el sotmetiment de la dona. La primera dona no va ser Eva la dona sotmesa a l'home, sinó que va ser Lilith, una dona lliure que no es sotmet al poder de Deu.

El sud d'Europa és hereva del Concili de Trento, la Reforma protestant va triomfar a la Europa del nord i això va tenir conseqüències de tota mena. Recordem el Concordat encara vigent a Espanya que té el seu orígen en els Reis Catòlics, Isabel i Fernando.

La Lluïsa del Rio ens fa una llarga reflexió històrica de cóm la religió i la política han anat de la ma, ostentant un poder absolut i fent de la dona un ser sotmès al poder del patriarcat.

I quines cançons podem escoltar que parlin de la dona i de la religió? Cançons ben boniques que parlen d'Eva, del burka, de la Lilith. Si voleu escoltar tota l'entrevista, tot el contingut del programa, cliqueu aquí:

Dones per Dones

El passat dia 3 varem voler parlar de les dones que fan xarxes, que treballen juntes per la igualtat, aquí a la nostra ciutat, però també de dones que treballen per dones de fora, com són l'Enriqueta Vidal que representa al Colectivo de Mujeres de Matagalpa (Nicaragua)  o la Marga Riera que fa tasques amb les dones de Mali.

 

 Abans però, Dones Reporteres ens varem voler fer ressó d'un nou grup que reivindica la igualtat, que reflexionen i lluiten i treballen juntes,  Teixit de Dones, que el passat 26 de setembre, va projectar la pel-lícula El tren de la libertad, el tren de les dones que han reivindicat (de nou) el dret a l'avortament per protestar la ja retirada llei Gallardón, al Centre Civic Pla d'en Boet, amb gran èxit d'assitència. Abans de la pel-lícula es va fer un debat amb la Lourdes Muñoz i l'Eva. Per parlar de tot plegat varem poder parlar amb la Núria Padilla.

L`Enriqueta  Vidal és la presidenta dels grups de suport del  Colectivo de Mujeres de Matagalpa. Ella ens va parlar de com va sorgir la idea, de les primeres accions que es van realitzar, de la experiència de les dones allà. En definitiva, ens va fer una mica de història i també ens va parlar del futur.

 

La Marga Riera està a Mali, a l'Àfrica Occidental, a la capital Bamako. Allà fa tasques amb les dones i treballa amb una organització catòlica. Si voleu saber quina cosa és el karité i tot el que es pot fer al seu voltant, o cóm les dones de Mali confeccionen la seva roba amb les màquines de cosir que els hi compren, només heu de clicar aqui: