Dones i cooperació (tertúlia)

Quan parlem de cooperar a tots ens ve al cap el fet d’ajudar a d’altre gent.

Darrerament la paraula cooperar la vinculem al que d’una manera genèrica és ajudar a les persones que viuen al que en diem el “tercer món”

La visió que en tenim des d’Europa, és una visió determinada i que ens sembla que la nostra organització social, és la bona, i és aquesta la que es vol transmetre d’una manera o altre.

Però és realment la nostra organització la correcte?

Les persones que es dediquen a la cooperació, la majoria ho fan per altruisme,perquè necessiten col·laborar, sota aquest necessitat hi ha la voluntat d’ajuda, per millorar.

Hi ha un munt d’organitzacions d’ONGs: Intermon,Oxfam.Metges sense fronteres, Save The Children,...totes elles amb finalitats especifiques.

Però avui ens voldríem preguntar si l’organització de la cooperació es la correcte.

Dones Reporteres, en el nostre programa “amb veu de dona” ens agrada analitzar, debatre temes des de la perspectiva de gènere. També avui voldríem parlar de cooperació i gènere.

Sabem que el paper de les dones és clau en els desenvolupament de les societats, en les economies i en les transformacions dels països.

Però sabem, i en parlàvem la setmana passada fent una nota biogràfica de Caroline Moser, dona cooperant i estudiosa del tema, de la importància de planificar estratègicament. És a dir, no val resoldre situacions immediates, cal pensar a la llarga pel que fa a la perspectiva de gènere en la cooperació.

S’han de trencar motlles de subordinació de les dones envers els homes?

S’ha de valorar el paper clau que tenen les dones en la producció.

S’ha de valorar l’experiència adquirida per la transmissió oral, i com aquestes dones poden transportar aquests coneixements si se senten fortes.

L´ apoderament de les dones, és clau per avançar socialment i econòmicament, en aquests països

De tot això, a la tertúlia Dona i Cooperació hem volgut parlar amb unes quantes dones que són o han estat cooperants:

Roser Boba, ha estat a Bali i ha treballat amb nenes

Gemma Daban, coordinadora de projectes. Festa del Comerç just.

Cristina Sarrà, viu entre Mataró i Nicaragua on treballa de voluntària amb el Colectivo de mujeres de Matagalpa.

Sandra Fullola, Dona reportera

Avui hem tingut l´ocasió de conèixer la feina que fan tres dones coopernats en diferents indrets del planeta.El coneixement des de la proximitat ens ha permès desfer algun mite sobre la cooperació i també sumar coneixement d´un tema que té gent a favor, que ho defensa aferisadament, com també té detrector.

Les experiències, la feina feta, així com l´esperit crític de les nostres tertulianes ens ha fet descobrir realitats existents.

La visió des del primer món, n'és una, la visió des del camp de treball, és la realitat, i que sovint és dura.

S'ha de replantejar la cooperació?

Hi ha qui parla que hi ha d´haver un sol món. Ha de ser així?

Però hi ha una realitat “el Nord “ que pot influenciar “al Sud”, ...però el Sud pot influènciar al Nord...?

Cal pensar en canvis estructurals des del mateixos països, no importats del primer món

Els detrectors diuen que això es un negoci com un altre ...

Però el fer de cada dia, dels moviments de cooperació són granets de sorra.... que poden ajudar..?

Cal pensar en un canvi en les relacions internacionals.?

Són preguntes que ens suggereixen el que avui hem conversat.

Esperem que la tertulia d´avui,us hagi ajudat, com a nosaltres Dones Reporteres a interrogar-nos, sobre un tema cabdal per l´evolució …

Gràcies per escoltar-nos,

Ir a descargar

SOM DONES REPORTERES

Dones i cooperació

Segons la Real Academia Española, cooperar vol dir obrar conjuntament entre varies persones per a un mateix fi.

Si seguim al peu de la lletra el que la Real Academia ens vol dir tenim mal entesa l’anomenada “cooperació internacional”.

Sovint quant parlem de cooperació ens venen imatges al cap com: una subasta a favor dels daminificats, les anomenades vacances solidaries, camps de treball o fins i tot caravanes solidaries, amb cooperant amb xalecos i 4x4 plens d’enganxines de diferents paisos en vies de desenvolupament, però que passa als paisos de l’anomenat Tercer Món, quant tornem a casa després d’unes vacances per netejar les nostres consciències?

Parlem de cooperacio i d’ajuda als paisos empobrits i adoptem una actitud paternalista quant som els veritablement responsables de les diferencies estructurals que hi ha entre Nord-Sud.

Quina mania que tenim en pensar per ells, com si els paisos no tinguessin persones prou capacitades per decidir per ells mateixos. Els occidentals hem dedicidit des de fa anys què els hi convé més. Anem a fer pous, escoles, hospitals I després d’un mes de construcció tornem a casa nostra i pensem que què bé que estem a casa sense totes aquelles desgràcies, rodejats de mosques i mosquits, sense poder-nos fer la dutxa diària. Organitzacions sense fronteres que envíen material sobrant pensant que potser el que a nosaltres no ens fa falta, a paisos en vies de desenvolupament sí. Una generositat miserable per part de la cooperació.

S’hi destinen quantitats infinites de diners al marqueting i la captació de donants que ni tant sols saben on aniràn a parar els seus diners. Infinites organitzacions sense ànim de lucre es mouen per interessos partidistes i econòmics, presidides per personatges que l’únic interés que tenen és netejar el seu expedient repudiant. Luxosos cotxes es mouen pels paisos del Tercer Món, conduits per cooperants que cobren desorbitades quantitats de diners i a costa de diners públics. Famosos personatges es passejen per les comunitats rurals, mentre es fan fotografíes amb nens desnutrits i un cop això, tornen a casa pensant que han fet una bona acció pels més desfavorits.

Seguim alimentant una estructura vertical, on els occidentals som el centre de l’univers, on podem seguir decidint sobre els més pobres. Mentre es redacta un projecte des del despatx ja s’està pensant en si serà subvencionat o no, deixant en segon terme el contingut i necessitats reals. Últimament s’ha posat de moda parlar de perspectiva de gènere, i és que això dona diners. Qualsevol experta en el tema pot portar a terme un projecte de desenvolupament per a dones i decidir què els hi convé més, encara que desconegui el país i el seu modus vivendi.

Fa molts anys que es porten a terme projectes de cooperació internacional destinats a diversos paisos i si fem una mirada crítica , aquells paisos que reclamen la nostra ajuda encara no han pogut sortir del pou al que nosaltres mateixos els vam deixar. Perquè , si després de molts d’anys d’ajuda , encara no han pogut sortir de l’empobriment?

Realment la cooperació lluita per un canvi d’estructura?. Reforçem l’autonomia de les persones? O encara els creem més dependencia? . Com es porta a terme aquesta anomenada cooperació? Com es gestiona i quí ho fa? Quins son els interessos principals evocats en l’ajuda al desenvolupament? S’hi amaga alguna cosa més darrera de tot aquest espectacle?

Molt poca gent s’atreveix a críticar aquesta forma de cooperar i els que sí ho fan están fora d’aquest mapa. Al monogràfic d'aquest mes amb el programa d'aquesta tarda i la tertúlia de la setmana vinent, volem posar sobre la taula totes aquests preguntes, anar-les desgranant i fins i tot, atrevir-nos a dir que sota l’argument de la globalització es legitimen accions que només afavoreixen al Nord.

Podeu escoltar tot el programa sencer: