A casa nostra fa més de cinc-cents anys que hi viu una comunitat formada
pel poble gitano, però més enllà de molts estereotips forjats per les
circumstàncies històriques, reticències i males opinions què en sabem d’aquesta
ètnia? i en concret de les seves dones, (que a l’igual que a la majoria
d’ètnies juguen un paper cabdal en la seva societat) Què preocupa a la població
femenina d’aquest poble rom? Com viuen aquestes dones? Com eduquen als seus fills? Quines inquietuds tenen? Es
conformen amb el seu rol tradicional? Són certs els estereotips que en tenim? I
per què els tenim?
La
societat actual és pluricultural, ens hem acostumat a veure persones que
vesteix de manera diferent, que mengen de manera diferent, que fan coses
diferent, però ben poca cosa en sabem d’elles. No sabem què els ha impulsat
deixar el seu país, quines han estat les circumstàncies que els han portat a
casa nostra.
Aquest
és el cas del poble gitano que fa més de cinc-cents anys que formen part de la
nostra societat i encara avui els mirem com a estranys, ens relacionem molt poc
amb ells i poques o cap amiga tenim que
formi part d’aquesta ètnia rom.
Moltes
de les actituds i relacions que tenim
envers aquesta i altres ètnies no són res més que estereotips fruit d’un
desconeixement total d’elles. Després dels cinc cent anys de convivència amb el
poble romaní veiem que continuem tenint reticència envers aquest poble. Aquesta convivència no és res més que un estereotip que s’ha anat forjant
fruit d’una llegenda negre que s’ha creat per la persecució, que ha rebut
aquest col·lectiu i les lleis que l’han provocat.
Encara
avui quan pensem amb la dona gitana ho fem pensant en una dona que es dedica
només a la família o com a molt col·labora econòmicament amb la venda ambulant. Ignorem que hi ha dones gitanes universitàries,
administratives, i d’altres professions. Cada
vegada són més les gitanes que formen part de diferents col·lectius que estan
treballant per aconseguir una igualtat de gènere.
Les
dones roms han viscut una marginació privades del poder,
igual que ho han estat les paies, marruquis i altres ètnies i, també a l’igual que les altres dones, avui estan en un procés de canvi i
transformació, no solsament del rol dins
i fora de la família sinó també
dins i
fora de la comunitat gitana.
Els
perjudicis recíprocs que hi ha entre cultures són un gran obstacle per anar
fent camí envers una societat més igualitària socialment, econòmica i política.
Trencar els estereotips que tenim de la dona gitana suposaria establir una relació diferent amb aquesta comunitat,
cosa que ens permetria enriquir-nos molt més a tots, però sobretot tenir una
altra visió dels valors que regeixen la societat actual.
Cada vegada que ens endinsem en d’altres cultures veiem que la diferència entre les dones no és tan gran; totes perseguim un
mateix fi: ser respectades com a persones i poder ocupar un lloc a la societat
amb els mateixos drets que els homes.
Podeu escoltar els dos programes que hem dedicat a la dona gitana en els següents enllaços:
Podeu escoltar els dos programes que hem dedicat a la dona gitana en els següents enllaços: