El passat dia 14 de
juny, Dones Reporteres vam celebrar el nostre cinquè aniversari.
Cinc anys es diuen
ràpid però moltes són les experiències que ens han fet créixer durant aquests
llargs anys de reflexió, coneixement i desconeixement.
Nosaltres sempre diem
que una de les particularitats que tenim com a grup és la gran diversitat que
ens uneix. Gustos, reflexions, sabers, opinions…
diferents però que, amb el temps, hem après a fer-ho ric i sobretot a aprendre des de la col·lectivitat.
El passat divendres
vam voler engegar els motors de l’aniversari amb
un passi de vídeo i fotos; aquest vídeo incloïa la visió dels nostres primers
programes que, amb perspectiva,
vam poder apreciar i valorar el nostre creixement; el passi de fotos mostrava la
cronologia del nostre programa amb les diverses cares que han anat apareixent al llarg dels 5 anys. La nostra companya
Cristina Sarrà, que ara resideix a Nicaragua, també va acompanyar-nos aquest
dia, vam sentir la seva veu i, com bé deia ella, les paraules no tenen fronteres, la ràdio
també té l’avantatja
de projectar-se a qualsevol punt del planeta. El vídeo finalitzava amb les
felicitacions de diverses persones que ens han acompanyat al nostre “Amb veu de
Dona” i/o que ens acompanyen dia a dia.
Seguidament vam
continuar amb una taula rodona sota el títol “Comunicar amb veu de dona”, on ens
acompanyaven: la Carme Mayugo (Teleduca), Teresa Carreras (La Independendent),
Lourdes Muñoz (Dones en Xarxa), Anna Solé (Drac
Màgic) i Lea Cornellana (Dona Reportera). Moltes
són les idees que van anar sortin, com ara:
-
Les dones som més influents
a la xarxa.
-
Sempre hem fet xarxa les
dones.
-
Som dones creatives que
trenquem estereotips.
-
No ens hem de carregar de
feina, l’hem de gaudir.
-
Cal recuperar la memòria històrica
de les dones: cinema fet per dones.
I un
seguit d’idees i conceptes que es van anar posant sobre la taula. La taula
rodona va ser un punt i seguit al reconeixement que totes les entitats que
treballem per la igualtat de gènere.
Com no, Dones
Reporteres volíem posar un toc personal a la festa amb la dramatització del
conte “En Pelldancarrugada”, d’en
James Finn Garner i traducció d’en Quim Monzó. L’autor parodia i ridiculitza allò
políticament correcte dins un sistema
que, no tot és correcte.
Vam
acabar bufant espelmes amb el desig de complir-ne més i sobretot seguint creixent
amb aquest projecte per aconseguir un país més just i
equitatiu, i polir totes aquelles desigualtats que ens separen.
Podeu escoltar el programa sencer:
