Ja hem tornat !! I ho fem amb les piles ben carregades, la mostra és l'entrevista que us oferim, la Lidia Falcón. Parlar de feminsme es parlar d'ella.
Lidia Falcón, una dona lluitadora, valenta, políticament incorrecte (i això és molt d'agrair avui), una feminista quan en el nostre pais només era una cosa d'estrangeres, de dones que volien ser homes. Una dona que pels seus principis i la seva lluita va anar a presó, com també hi va anar el seu company aleshores, Eliseo Bayo. Ens explica ella: "Debía 10 meses de alquiler de mi despacho, mis hijos no habían terminado sus estudios y entre Regina, Eliseo y yo teníamos cuatro procesos pendientes".
Amb tot, acabada de sortir de la presó, va fundar Vindicación Feminista (1976) i ella diu que va ser com el segon naixement del Movimiento Feminista de España. Va ser una realitat des de 1976 fins a 1979, on es va "recuperar la història de les nostres dones i de les seves lluites i esforços per aconseguir la igualtat des de Maria Zayas" (paraules escrites de la Lidia). Aquesta revista va portar una llarga reflexió política i d'aquí va nèixer el Partido Feminista (1979).
"El femnismo es el útlimo movimiento social llegado a la escena de las revoluciones del sigo XIX, y contiene en sí mismo una ideología filosófica y un programa de transformaciones sociales. Sus planteamientos van mucho más allá del reparto de la riqueza y de la socialización de los medios de producción, como reclamaban los movimientos socialista y comunista clásicos. Las mujeres deben plantearse cambiar las relaciones humanas regidas por el interés, la avaricia y la ambición, en relaciones verdaderamente solidarias. Tienen que transformar profundamente la familia, institución hasta ahora enormemente injusta con las mujeres, la sexualidad, el amor, la maternidad, y ser valientes para denunciar todo lo detestable que se mantiene en la sociedad, donde el patriarcado sigue triunfante" (Epílogo, Vindicación Feminista).
El fons personal de la Lidia Falcón es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aplega tota la documentació produïda com a resultat de la seva activitat familiar i pública, testimonis de la seva formació acadèmica, etc. Hi ha documentació laboral i política de la seva mare, Enriqueta O'Neill de Lamo a la Delegació de Premsa i Propaganda del Ministeri d'Eduació a Barcelona (1939-1944), testimoni destacat de l'exercici de la censura i les relacions del règim franquista amb les autoritats alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Un fons d'un gran valor cultural i històric.
Si voleu sentir la veu i les respostes de la Lidia Falcón, si voleu saber quina cançó considera ella que és la seva bandera, cliqueu aquí:
