Avui parlem de les Trementinaires

Just ara fa un mes vàrem donar a conèixer una experiència que realitzaren unes dones de la Vocalia  de Rocafonda. L’experiència consistia en fer una vànova entre una colla de dones.

L’elaboració d’ una peça de cadascuna d’ elles, va configurar una gran vànova, que va servir per fer un treball col.lectiu, un treball de cooperació.

Però hi ha una altre element que volem explicar i que ens serveix en el programa d’ avui.

Cada dona feia la seva peça, el seu quadrat, pensant amb una dona o amb algun col.lecitu de dones.

Una d’ elles l’Antònia Rodriguez, el dedicà a Les trementinaries.

Es per aquesta raó que avui volem parlar d’ elles, un col.lectiu de dones ben curiós, i que no està tant lluny en el temps. Les Trementinaires. Dones que  la conjuntura les obliga a pendre decisions molt díficils en aquells temps. Fan un canvi de rols en l’ asignació de les feines i són elles que abandonen la casa, el mas, per anar a transmetre els seus coneixements..., a  repartir remeis, fent així  de guaridores. Dèiem  que hi ha un canvi de rols perquè, és l’ home el que resta a casa, cuidant les criatures.

Dones Sàvies,que transmetren el seu coneixement a d’ altres generacions

Dones Valentes viatjant soles per les muntanyes

Dones que contribueixen a l’ economia familiar, treballant fora de casa

Dones enginyoses, distribuint la càrrega, els seus productes pel seu cos.

Dones que com d’ altres han mostrat el seu talent exercint aquesta tasca.

Ben segur que el programa d’ avui ens ha servit per descobrir un col.lectiu de Dones amb molta fortalesa física, però com no amb molt de saber psicòlogic.

Coneixent el passat , projectem el futur,...Un futur que totes volem més igualitari.

Si voleu escoltar el programa sencer:

L'ús social del temps: és igual entre homes i dones?

El passat dimecres 23 d'octubre vàrem poder comptar, una vegada més, amb la participació de la mataronina Sara Moreno, Dra. en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta vegada va ser a l'espai El Públic de Mataró tot fent una infuxerrada sobre: " L’ús social del temps: és igual entre homes i dones?"

Si la voleu escoltar sencera, ho podeu fer a través del següent enllaç:

Avui parlem de la Llei de l'Avortament

Iniciem avui un nova tertúlia. Les dones reporteres, acostumen el mes d’ octubre a  dedicar  els nostres programes a parlar de l’avortament, tot aprofitant que el 28 de setembre és el “dia internacional per la despenalització de l’avortament”.

Vàrem tenir ocasió de parlar-ne en un programa fa just ara un any, i anunciàvem alguns canvis, i ho tractàvem com una amenaça. Dissortadament, l’ amenaça es comença a complir.

Ens referim a la reforma de la Llei que s’està discutint al Congrés de diputats, i que es vol modificar retallant  alguns dels supòsits bàsics.

Fa uns quants dies, quan el ministre Gallardón, estava fent la seva intervenció unes dones representants de Femen (Grup de protesta feminista),varen desplegar la seva queixa, el seu activisme a favor de la llei tot cridant: l’avortament és sagrat.

No cal parlar del sentit de la paraula sagrat,”això és sagrat”, es una expressió que utilitzem en el llenguatge popular, per dir que això no es pot tocar..

Doncs bé aquelles activistes, mostraren el desacord, pintat en el seu  cos aquesta expressió.

.

Molt  hem hagut de lluitar per arribar fins aquí i ara ens  volen restringir aquest dret.

La denuncia, l’ empipada...,Dones Reporteres, la mostràrem en el darrer programa, avui volem fer un pas més.

I volem centrar la nostra tertúlia a debatre:

Quina ha de ser la nostra actitut davant d’aquesta situació? Nosaltres com a dona a nivell individual i nosaltres com a col.lectiu.

Creiem que la pedagogia es clau per fer entrendre a tothom el que està passant, però també creiem que cal que incidim molt amb les joves, en el que algunes d’elles,  creien que aquesta era una situació normal, assumida, i no es així.

Doncs bé volem parlar de tot això i ho farem amb expertes del tema.

Carme Coll, és metge i coordinadora del ASSIR. (atenció a la salut sexual i reproductora)

Montse Prat, infermera, ha fet vàries estudis amb adolescent, alguns d’ ells tractant el tema que avui ens ocupa.

Podeu escoltar el programa sencer:

Aquesta setmana s’ ha començat a debatre al parlament del Congrés dels diputats, la proposta de llei que presenta el ministre Gallardon, per reformar la Llei de l’ Avortament, segons el ministre en tres mesos la llei serà aprovada .

La futura Llei serà molt més restrictiva que la de l’ any 1985. Només ens permetrà interrompre l’embaràs en uns supòsits molt limitats.  Entre els supòsits que s’estan discutint és la d’ eliminar, el dret a l’ avortament, en cas de malformació del fetus .

Segons el ministre la llei tè un objectiu molt clar: “augmentar la protecció del dret per excel.lencia de la dona: la maternitat”.

Si la lluita al dret a decicir del nostre cos, explicava clarament quina era la voluntat de les dones, dones majors d’ edat, amb  criteri, i molt conscients  del que volien, perquè ara des de l’ Estat ens han de tornar a dir el que hem de fer?

Tornarem altre vegada a la situació que tantes dones van haver de patir avortant en la clandestinitat, ja que serà il.legal fer-ho. I a més, amb la discriminació socio-econòmica que suposa.

Qui es podrà permetre poder sortit a l’estranger a fer.ho?...

El dia 28 de setembre Dia Internacional per la Despanalització de l’ Avortament, ho vàrem tornar a deixar clar. Nosaltres parim, nosaltres decidim

No podem abaixar la guardia, hem de continuar reivindicant els nostres drets i sobretot, no podem permetre marxa enrera, després de que tantes dones hi varen deixar tants i tants  esforços.

Podeu escoltar el programa sencer on vàrem tenir de convidada i tertuliana a la Luisa del Rio:

Incest o abús sexual? parlem-ne a través del conte "Pell d'ase"

"La Vànova", un projecte col·laboratiu de les Dones Compartint - Vocalia de Dones de Rocafonda

Dona i discapacitat intel·lectual (2 part)

Avui volem continuar parlant de la discapacitat. En el programa anterior ens va permetre conèixer la Fundació Maresme i els diferents projectes que treballen  per anar desenvolupament la seva tasca d’ inclusió de les persones amb diferències .També ens permeté entrar en un anàlisi més concret sobre la perspectiva de gènere i la discapacitació .Els estereotips que hem anat construint al llarg de la història de l’ assignació de rols en les dones i els homes, és dóna també en aquest grup de persones? Les persones, les dones amb necessitats diferents, hem d’entendre que no són dones malaltes sinó que són dones amb necessitats diferents. Hem de treballar entre totes i tots per anar desenvolupant una societat que sigui cada vegada més  inclusiva i que faciliti el desenvolpament de totes les persones Hem de fomentar l’ intercanvi entre aquestes dones per tal que puguin compartir coneixements i al mateix temps fomentar l’ associacionisme com un espai d’ enriquiment personal. Fomentar iniciatives que tractin  la discapacitat des d’ una perspectiva integradora. Si fins fa poc ser dona , era sinònim d’ invisiblitat, ser dona i discapcitada és una doble invisibilitat? Dones reporteres volem contribuir a trencar aquest mites, aquest esterotips i és per això que avui volem conversar amb unes noies, amb unes dones perquè ens puguin explicar la seva experiència, la seva vida personal i laboral, i com han trobat un biaix cap aquesta inclusió que totes i tots desitgem. Ens acompanyen…. -       Maria Dolores Carmona Carmona. Treballa al menjador del CEO -       Ana maria Rubio Gibert, treballa al CEO… -       Carolina Garcia, treballa en una empresa ordinària… També volem agrair i donar presència de la Mireia Martín i la Gemma Pallarés, que ja ens acompanyaren el darrer programa i ens van ajudar a introduir el tema.

Dona i discapacitat intel·lectual (1 part)

El conte de "La caputxeta vermella" vist i analitzat des d'una perspectiva de gènere

Especial 5é aniversari "Amb veu de dona"

El passat dia 14 de juny, Dones Reporteres vam celebrar el nostre cinquè aniversari.

Cinc anys es diuen ràpid però moltes són les experiències que ens han fet créixer durant aquests llargs anys de reflexió, coneixement i desconeixement.

Nosaltres sempre diem que una de les particularitats que tenim com a grup és la gran diversitat que ens uneix. Gustos, reflexions, sabers, opinions… diferents però que, amb el temps, hem après a fer-ho ric i sobretot a aprendre des de la col·lectivitat.

El passat divendres vam voler engegar els motors de l’aniversari amb un passi de vídeo i fotos; aquest vídeo incloïa la visió dels nostres primers programes que, amb  perspectiva, vam poder apreciar i valorar el nostre creixement; el passi de fotos mostrava la cronologia del nostre programa amb les diverses cares que han anat apareixent al llarg dels 5 anys. La nostra companya Cristina Sarrà, que ara resideix a Nicaragua, també va acompanyar-nos aquest dia, vam sentir la seva veu i, com bé deia ella, les paraules no tenen fronteres, la ràdio també té l’avantatja de projectar-se a qualsevol punt del planeta. El vídeo finalitzava amb les felicitacions de diverses persones que ens han acompanyat al nostre “Amb veu de Dona” i/o que ens acompanyen  dia a dia.

Seguidament vam continuar amb una taula rodona sota el títol “Comunicar amb veu de dona”, on ens acompanyaven: la Carme Mayugo (Teleduca), Teresa Carreras (La Independendent), Lourdes Muñoz (Dones en Xarxa), Anna Solé (Drac Màgic) i Lea Cornellana (Dona Reportera). Moltes són les idees que van anar sortin, com ara:

-       Les dones som més influents a la xarxa.

-       Sempre hem fet xarxa les dones.

-       Som dones creatives que trenquem estereotips.

-       No ens hem de carregar de feina, l’hem de gaudir.

-       Cal recuperar la memòria històrica de les dones: cinema fet per dones.

I un seguit d’idees i conceptes que es van anar posant sobre la taula. La taula rodona va ser un punt i seguit al reconeixement que totes les entitats que treballem per la igualtat de gènere.

Com no, Dones Reporteres volíem posar un toc personal a la festa amb la dramatització del conte “En Pelldancarrugada”, d’en James Finn Garner i traducció d’en Quim Monzó.  L’autor parodia i ridiculitza allò políticament correcte  dins un sistema que, no tot és correcte.

Vam acabar bufant espelmes amb el desig de complir-ne més i sobretot seguint creixent amb aquest projecte per aconseguir un país més just i equitatiu, i polir totes aquelles desigualtats que ens separen.

Podeu escoltar el programa sencer:

Pot tenir la salut una visió de gènere?

Avui volem donar una especial atenció a la salut de les dones o millor dit a la visió de gènere de la salut.  Volem posar sobre la taula diversos conceptes i diverses reflexions que, des de la passada infu-xerrada, ens hem anat fent.

 Parlar de salut fa evocar infinitat d’inquietuds: què vol dir mirar la salut amb biaix de gènere? Actuen els medicaments de manera diferenciada, en funció de la nostra diferencia biològica? Està medicalitzada la dona? Perquè?... Totes aquestes qüestions ens estan portant a una sèrie de reflexions sobre la salut i què vol dir aquest concepte.

Podríem començar descrivint què vol dir salut, i quant parlem d’aquest concepte no només ens hem de referir al concepte físic de la persona sinó a un concepte molt més ampli, la part holística de la persona, és a dir: salut emocional i física; en definitiva aprendre a cuidar i estimar el nostre cos i també la nostra ment.

Vivim en una societat en la que estem esclavitzades pel temps i això significa que no ens donem espai per parar i observar-nos per saber com estem per dins. Les  conseqüències d’una societat industrialitzada i en aquests moments les greus conseqüències de la crisi actual, fa que moltes dones revisquin situacions de desemparament i desigualtat i d’un fort desgavell emocional i per tant físic, no oblidem que moltes malalties físiques tenen una arrel emocional.

 Un tant per cent molt alt de dones pateixen patologies cròniques, associades la majoria de vegades, a persones que han mantingut en el temps altes pressions psicològiques, podríem parlar de depressió, dolors crònics, fibromiàlgia, mals de cap, etc. Son patologies associades més a dones que a homes i en conseqüència la dona està sotmesa a sobre medicació per poder realitzar les seves tasques diàries.

No pretenem entrar en el debat dels interessos farmacèutics d’aquestes grans multinacionals, però no podem obviar els beneficis que en treuen a costa nostra.

Moltes son les malalties que ja, des de ben petites, ens tenen estigmatitzades, passant per l’adolescència fins a la vellesa; no podem donar la responsabilitat total de tot el que ens passa a d’altres persones, doncs nosaltres hi juguem un paper primordial alhora de decidir què volem i com ho volem, però cal informació i posicionament. No volem ser titelles d’un sistema sanitari que ha estat construït des d’un punt de vista androcentrista. Cal un biaix de gènere en les patologies, no totes les persones funcionem de la mateixa manera i no totes necessitem el mateix i això significa començar a tenir en compte la persona en tota la seva globalitat i tenir una visió més amplia, i deixar de diagnosticar  amb una visió mecanicista del cos.

...

Salut implica analitzar-se, mirar-se, observar-se i això vol dir moltes vegades haver de parar i donar-nos temps a nosaltres mateixes per poder-nos cuidar, mimar i estimar. Salut no significar curar-se, sinó que significar sanar; sanar ferides, aprendre, evolucionar, realitzar els nostres somnis i no el dels altres i això comporta moltes vegades fer un gir en les nostres vides. Formem part d’un tot global i nosaltres només som una petita partícula dins d’aquest tot. La filosofia xinesa comenta que hem d’anar d’acord amb la naturalesa, que és ella la qui ens guia i dona informació de com hauríem de moure’ns, comportar-nos i actuar, però sembla que hem perdut aquesta capacitat per escoltar, hi tenim molt de soroll en la nostra ment i aquest soroll ens fa desequilibrar-nos i emmalaltir. No només ens fa falta una mirada més rica i saludable, sinó una mirada crítica i de gènere per arribar a entendre que les persones no estem formades per simples peces engranades entre sí, sinó que formem part d’un tot amb necessitats diferenciades.

Sandra Fullola

Podeu escoltar el programa sencer a:

Dona i salut, malalties del S.XXI

El passat dimecres  29 de maig  les  Dones Reporteres vam parlar de Dona i Salut malalties del S.XXI, en la Infu-xerrada que varem fer al cafè cultural El Públic.  Va estar a càrrec de la Montse Prat i Tordera, infermera, feminista i membre del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS),  especialista en temes de gènere i salut.  La Montse és coautora juntament amb la Margarita Petit del “Llibre Prevenció de la violència de gènere en els adolescents”, editat per Icaria. En els últims anys imparteixen taller de prevenció de la violència masclista als instituts d’arreu de la comarca i col·laboren assíduament amb diferents col·lectius de dones. Durant el transcurs de la xerrada La Montse ens va endinsar,  d’una forma planera i amb un llenguatge senzill, des de la infantesa fins a la vellesa de les dones. I també com el “biaix” de gènere en la salut, tot i els canvis, encara  persisteix actualment. Hi  va haver una participació molt activa per part de les assistents. Podeu escoltar alguns moments de la infu-xerrada a:

Dona gitana

A casa nostra fa més de cinc-cents anys que hi viu una comunitat formada pel poble gitano, però més enllà de molts estereotips forjats per les circumstàncies històriques, reticències i males opinions què en sabem d’aquesta ètnia? i en concret de les seves dones, (que a l’igual que a la majoria d’ètnies juguen un paper cabdal en la seva societat) Què preocupa a la població femenina d’aquest poble rom? Com viuen aquestes dones? Com eduquen als seus fills? Quines inquietuds tenen? Es conformen amb el seu rol tradicional? Són certs els estereotips que en tenim? I per què els tenim? 

La societat actual és pluricultural, ens hem acostumat a veure persones que vesteix de manera diferent, que mengen de manera diferent, que fan coses diferent, però ben poca cosa en sabem d’elles. No sabem què els ha impulsat deixar el seu país, quines han estat les circumstàncies que els han portat a casa nostra.

Aquest és el cas del poble gitano que fa més de cinc-cents anys que formen part de la nostra societat i encara avui els mirem com a estranys, ens relacionem molt poc amb ells i poques o cap  amiga tenim que formi part d’aquesta ètnia rom.

Moltes de les  actituds i relacions que tenim envers aquesta i altres ètnies no són res més que estereotips fruit d’un desconeixement total d’elles. Després dels cinc cent anys de convivència amb el poble romaní veiem que continuem tenint reticència envers aquest poble. Aquesta convivència no és res més  que un estereotip que s’ha anat forjant fruit d’una llegenda negre que s’ha creat per la persecució, que ha rebut aquest col·lectiu i les lleis que l’han provocat.

Encara avui quan pensem amb la dona gitana ho fem pensant en una dona que es dedica només a la família o com a molt col·labora econòmicament amb la venda ambulant. Ignorem que hi ha dones gitanes universitàries, administratives, i d’altres professions. Cada vegada són més les gitanes que formen part de diferents col·lectius que estan treballant per aconseguir una igualtat de gènere.

Les dones roms han viscut una marginació privades del poder, igual que ho han estat les paies, marruquis i altres ètnies i,  també a l’igual que les altres dones,  avui estan en un procés de canvi i transformació, no solsament  del rol dins i fora de la família sinó també

dins i fora de la comunitat gitana.

Els perjudicis recíprocs que hi ha entre cultures són un gran obstacle per anar fent camí envers una societat més igualitària socialment, econòmica i política.

Trencar els estereotips que tenim de la dona gitana  suposaria establir  una relació diferent amb aquesta comunitat, cosa que ens permetria enriquir-nos molt més a tots, però sobretot tenir una altra visió dels valors que regeixen la societat actual.

Cada vegada que ens endinsem en d’altres cultures veiem que la  diferència entre les  dones no és tan gran; totes perseguim un mateix fi: ser respectades com a persones i poder ocupar un lloc a la societat amb els mateixos drets que els homes.

Podeu escoltar els dos programes que hem dedicat a la dona gitana en els següents enllaços:

Dones i moviments socials (tertúlia 19/04/13)

A la tertúlia d’avui, Dones Reporteres volem continuar parlant dels moviments socials, i deiem que volem continuar parlant-ne perquè en el darrer programa, varem analitzar el feminisme com a moviment social, i també vam analitzar com actuen les xarxes socials, en aquest tipus d’ organitzacions.

Podem definir  els  moviment socials com col·lectius organitzats que actuen conjuntament i de manera no organitzada amb la finalitat de poder fer canvis en la societat.

Hem  vist revoltes organitzades,grups d’ interés, lobbies, i també grups polítics burocratitzats.

Per tant  ens preguntem:què i qui hi ha darrera d’ aquests moviments socials?.

Persones de  diferents classes socials, que s’organitzen amb alguna finalitat.

Alguns d’ells neixen espontàneament i es van consolidant amb el temps.

Uns  tenen un abast mundial, d’ altres són moviments més localitzats per algun fet concret.

La majoria d’ aquest moviments es centren en problemes nous; la principal preocupació és la qualitat de vida i la defensa de la societat civil. Últimament vivim d’ aprop moviments socials que lluïten amb les persones afectades  pels desnonaments, així com d’ altres que fan costat a col.lectius afectats per temes econòmics.

Pel que fa a les seves organitzacions, sovint veiem que surten de “baix”, per poder influir en temes de govern, fins hi tot pressionant perque hi hagi canvis legislatius.

També podem observar com amb el pas del temps, malgrat representen a veus col·lectives surggeix alguna persona que  pren la veu, i n’ esdevé el o la lider.

Creiem que actualment és la força més potent, activa en la nostra societat.

De tot això voldriem parlar-ne avui.I ho farem amb Esther Vivas i amb Imma de la Osa.

Esther Vivas, és llicenciada en Periodisme i Master en Sociologia

Imma de la Osa, és una dona integrada al grup de PAH (Plataforma d’ afectats per la hipoteca)

També parlarem amb  Montse Ortiz de la Fundació Vicente Ferrer. 

....

Al llarg de la història hem vist com diferents moviments socials ens han servit per avançar en la supressió d’injusticies socials. Podem parlar dels moviment obrer, del feminisme entre altres.

Nous moviments socials ,incideixen en l’ organització de la societat actual.L’ existència d’ aquest moviments es  clara i evident, ho podem constatar cada dia en els mitjans de comunicació. Transformar, canviar alguns dels models socials i econòmics que ens ha portat el neoliberalisme.

Fer obrir els ulls, donar a conèixer que altres organitzacions són possibles, que la unió fa la força i es capaç de fer moure muntanyes fent servir expressions de les nostres àvies.

Les tecnologies també han fet canviar el sistema de comunicació d’ aquest món , facilitant així les seves convocàtories, com també la transmissió de “missatges” cap a la lluita.

Com a Dones Reporteres, ens sumem a la voluntat d’ aquest canvis que transformen les nostres relacions, hi ho fem a través de les aportacions que fem en el programa “amb veu de dona”, descobrint nous col.lectius, donant veu a persones que no en tenen, i avançant cap a la reflexió.

La lluita cap a una societat més justa i equitativa social política i econòmica ens farà viure més feliços a totes i a tots. Hem de continuar treballant amb l’ incoformisme de les injusticies. És l’ única manera d’ avançar.

És el nostre desig de sempre que hagiu passat una bona estona tot escoltant el programa.

Us esperem en una nova edició  de “Amb veu de dona”

Som Dones Reporteres de Mataró

Podeu escoltar el programa sencer a:

Les primeres feministes a Mataró, Infu-xerrada amb Lluïsa del Rio al café-cultural El Públic

El dimecres 10 d’abril va tenir lloc una nova infu-xerrada al cafè cultural El Públic. Les Dones Reporteres  vam tenir el plaer de convidar i conversar amb Lluïsa del Rio, professora de geografia i història, de cinema i un nom destacat en el primer moviment de dones feministes que es va crear a la nostra ciutat.

En la xerrada ens transportà als anys 70 fent un recorregut històric dels inicis del moviment feminista a Mataró, remarcant tot el que s’ha aconseguit gràcies a la valentia de dones que han destacat al llarg de la història, i reconeixent el que encara falta per fer.
D’aquesta manera es va crear un  ambient de complicitat entre totes les persones que van assistir a la xerrada, ja que va ser força participativa.

Si no hi vas poder ser però vols escoltar la infu-xerrada, ho pots fer des d'aquest podcast:

Dona i moviments socials

Aquest mes les DR volem fer ressò dels Moviments Socials, com no, DR treballem pel canvi, per la reflexió i per la transformació, aquests elements que surten de manera espontània i que la majoria de vegades acaben donant forma a l’anoment moviment social. Molts son els moviments socials que han marcat historia: el moviment obrer, el moviment anticapitalista , el moviment feminista, l’ecologista i com no esmentar el més recent moviment dels indignats o “perro flautas” com moltes persones anomenaven,  i un llarg llistat de moviments que s’han esdevingut per crear canvi en el nostre planeta.  Seguim lluitant i elaborant propostes de canvi perquè l’esperit inconformista de moltes de nosaltres no ens deixa descansar i  només depèn de nosaltres que elaborem aquest canvi. Hem estat molts anys en que el ramat d’ovelles era portat per un percentatge molt petit de gent versus un alt percentatge de ciutadans que hem cridat ben fort i aixecat les nostres mans. Per tant, si volem canvis, només nosaltres podem fer-ho des de l’acció, el compromís i la transformació, per tant cal decidir. Estem en un moment històric i social en que els i les ciutadanes ens estem mobilitzant més que ens els últims darrers anys, havíem adoptat una actitud conformista i passiva, la situació política, econòmica i social actual ens està forçant i “obligant” a posicionar-nos i això és molt positiu, doncs davant la crisi està el canvi i el despertar de la societat! Les retallades, la no cobertura de les nostres necessitats més primàries, etc. Ens han forçat a unir les nostres forces i crear juntes un altra manera de veure el món. De tot això, han nascut i segueixen neixen els moviments socials, que des de fa molts anys han apostat fort i han lluitat per aconseguir un món més equitatiu. La dones portem anys dins de la lluita. Com no, podem parlar del moviment feminista, un moviment que sorgeix de la necessitat de transformació de la societat en un pastís més equitatiu i menys discriminatori vers les dones. Avui dia  tenim al capdavant i com a líders a moltes dones que amb els anys han lluitat a cap i espasa per cridar el seu nom ben fort i apostar també per la transformació. Entrem en una era en la que les dones tornem a agafar els regnes del nostre camí, amb força i valentia, amb claretat i serenitat , i tot i saber que el camí és llarg i feixuc, serem capaces de deixar una gran petjada en la era de la transformació, política, econòmica i social. Sandra Fullola

Pots escoltar el programa sencer a:

Com afecta la crisi a la dona treballadora?

En el programa anterior varem poder analitzar el paper de la dona dins del moviment obrer al Mataró de la postguerra, també varem tenir l’ ocasió de poder conversar amb dues dones “activistes” dels anys 60 per aconseguir el camí cap a la igualtat. Però si parlàvem del passat, avui volem afrontar el present. I ho hem de fer des de dues vessants, per un costat des la crisi, amb una mirada de dona i per l’ altra  analitzar la darrera Reforma Laboral des de la perspectiva de gènere. Les dones hem assistit,a tímids avenços cap a l’ equiparació i el reconeixement dels nostres drets en l’ esfera del treball remunerat. Però tot just començat aquest camí calia treballar en premisses que assentessin aquests fonaments sobretot  en dues vessants : en  l’ organització dels temps del treball i l’ altre el desplegament d’ una xarxa de servei  i cura. Tot això per arribar al treball remunerat en igual condicions que els homes, això si respectant les diferències i les especificitats. La crisi laboral fins fa poc, tenia rostre masculí, possiblement perquè un dels sectors productius més afectats, l’ ocupaven majoritàriament homes. Però no hem d’oblidar que hi ha molta feminització del treball en la indústria depenent de grans factories. Un exemple és el del automòbil. Amb el pas del temps i submergits profundament  en aquesta crisi, constatem  que també té rostre de dona i una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur.  De tot això en volem parlar avui, hi ho farem amb: Anna Huertos, advocada laboralista, i membre del col·lectiu Ronda Montserrat Masvidal, responsable de Igualtat de  UGT de Mataró. Aquests darrers anys, les dones havíem aconseguit  uns drets que se’ns reconeixien com a bàsics en diferents legislacions, però la desarticulació de l’economia de l’estat del benestar ens afecta en primera línia. Aquesta nova situació no dóna ocasió que es puguin consolidar conquestes dels darrers anys en el mercat laboral. Amb una implicació directa sobre els seus drets, les seves rendes, la seva capacitat d’elecció i de formació i l’apoderament  de les dones. La crisi provoca un creixement dels treballs informals, tornant a posar en primera línia l’economia submergida i al mateix temps un empitjorament de la vida quotidiana de les dones, i del seu entorn, com a responsables moltes vegades de les activitats de cura. La pobresa creix no només en sectors on ja és crònica sinó que comença a cronificar-se en sectors socials que vivien en una situació econòmica desfogada els darrers anys. El paper de les dones serà determinant davant dels canvis que la crisi, de les crisis: alimentària, econòmica i ecològica aquestes s’estan imposant arreu del món. Cal que la nostra força  com a col·lectiu vagi marcant el rumb cap aquesta equitat entre les persones. Cal que es creïn politiques  anti-crisi que abordin les desigualtats entre homes i dones, que generi un repartiment més just del treball. Així com, polítiques  que permetin a les dones integrar-se en nous sectors econòmics. És evident que la crisi econòmica no és amiga de les dones i hem de combatre-la. Aquest és el desig de Dones Reporteres

Podeu escoltar el programa sencer:

Infuxerrada amb Ana Ara i Bea Huber del Colectivo de Mujeres de Matagalpa

El passat 6 de març vam poder comptar amb l'Ana i la Bea a la infuxerrada que les Dones Reporteres vàrem organitzar, un cop més, al café cultural El Públic, aquesta vegada en motiu del Dia Internacional de les Dones. Vàrem passar una bona estona amb elles, vàren cantar,  vàrem poder conèixer una mica més el colectivo i el treball que fan per els drets dels infants i de les dones, també ens varen explicar la situació de la dona a Nicaragua i com està el moviment feminista.

El dissabte 9 de març, les dones de la vocalia de Rocafonda varen celebrar la diada amb una acció al carrer "El vaixell cap a la llibertat" i un seguit d'actes al Centre Cívic de Rodafonda. L'acció al carrer es va preparar en un taller de teatre social que es va fer durant el mes de març a la mateixa vocalia, taller dinamtizat per l'Ana i la Bea on algunes dones reporteres hi vàrem participar.


Podeu escoltar la infuxerrada sencera a: