Parlar de dones
immigrades no és fàcil, parlar del seu procés migratori, tampoc. Mirar-ho des
dels ulls occidentals és difícil, doncs ens dóna una mirada llunyana del que
podria ser la seva veritat i realitat.
Estem ben
acostumades a observar, valorar i fins i tot jutjar i criticar, com es fan
aquests processos, parlem del seu procés com si fos nostre, però ben poques
persones ens apropem a les dones immigrades, sigui quina sigui la seva
procedència.
La dona, pel
simple fet d’haver nascut dona ja és discriminada, i si a aquest fet li afegim
la paraula “immigrada”, rep una doble discriminació, però, si a més a més li
afegim la seva nacionalitat, rep una tercera discriminació, per tant podem dir
que la dona immigrada rep una triple discriminació.
Molts son les
motius que mouen a les dones emigrar dels seus països d’origen per pròpia
voluntat, però cal fer un important apunt a totes aquelles dones que han
emigrat al nostre país sense un projecte migratori propi, aquest projecte va
lligat a d’altres persones, per tant es creen lligams i dependències ,
sentint-se sotmeses moltes vegades a situacions no desitjades.
Això comporta que
la dona visqui un procés i un dol migratori dolorós, dificultant la relació amb
la societat d’acollida, amb poques o nul·les ganes d’aprendre i relacionar-se
amb la nova vida quotidiana. Les dones perden els seus elements i identitats que les uneixen i moltes
vegades, l’únic que els queda és la casa, generant un aillament, fins i tot
provocant patologies psíquiques psicosomàtiques.
És difícil que una
persona que hagui marxat arrosegada del seu país mantingui unes motivacions vives i si a més a
més li afegim la discriminació que rebem les dones, la integració en la
societat d’acollida serà nul·la.
Tal i com diu la
Sonia Parella, doctora en sociologia, la incorporació de la perspectiva de
gènere al anàlisis de la inserció laboral de la dona immigrant permet constatar
que, el ventall de possibilitats de les dones immigrades és més reduït que el
dels homes immigrants i són elles les que ocupen l’últim esgraó: el servei
domèstic. Cal apuntar que moltes dones que arriben aquí tenen un nivell
d’estudis elevat.
No podem deixar de
banda, però , a totes aquelles dones que han projectat un nou camí per voluntat
pròpia, aquelles dones valentes que han deixat les seves arrels per somiar-ne
d’altres que els hi donarà noves possibilitats , però que l’edifici que havien
construït s’enruna un cop arriben aquí. Les expectatives canvien i els rols
també, però l’empeny passa per damunt de tot, i sense obviar l’anhel amb el que
viuen cada dia, lluiten per futur millor.
No podem obviar
que tenim molta feina per fer, seguim estant en una escala on la dona està
sotmesa si parlem de societat occidental, però en altres països la dona està en
l’últim esgraó i en situacions encara més vulnerables i desemparades. Hem de
seguir canviant consciències, tant per part de la societat d’acollida com per
part de societats migrades. Cal caviar patrons i donar espai a aquestes dones
que s’han vist forçades i arrencades dels seus països pel simple fet de ser
dones. Però també felicitem a totes aquelles dones que han estat capaces de
lluitar pel seu procés i camí per voluntat pròpia.
Les institucions
obliden els processos migratoris de les dones. Hem de donar veu a les seves
demandes i necessitats, reforçant la seva autoestima i autonomia, però mentres el món sigui vist amb una mirada
masculina, la dona seguirà sentint-se discriminada i assetjada.
La mirada de
gènere, aquí, és doblement important.
Sandra
Podeu escoltar el programa sencer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada