No he fet mai de castellera, però m’encanta veure’ls actuar! T’agraden a tu també? Què en destacaries del món casteller?

Una tarda més de dilluns a les quatre (I UNS MINUTS MÉS) les Dones Reporteres comencem un nou programa de “Amb veu de Dona”.


Bona tarda a tothom. Estem a les portes del Carnaval i molta gent, sobretot el jovent, ja està pensant en la disfressa que durà. Si la compren, la lloguen o simplement se la fan ells mateixos. Si aniran sols, amb amics o en grup… Però avui no parlarem ni del Carnaval ni de disfresses ni de compres. Això... deixem-ho per un altre programa.

El tema que ens ocupa en primer lloc ens el porta la Fina a la secció d’Opinions. Ens farà un resum dels esdeveniments resultants del terratrèmol d’Haití.

Heu participat alguna vegada a fer castells? Us agradaria? O preferiu ser espectadores i gaudir de la festa? No us perdeu l’entrevista que farà la Pili a una castellera, dins de la secció de Fem Xarxa.

Cultura i Dones i Memòria Històrica, dues seccions que avui es fusionen per presentar un tema original, fruit d’un estudi força complex. Es tracta dels carrers de Mataró amb nom de dones. En aquest cas, de dones anònimes relacionades amb el món del tèxtil. Ens ho explicaran la Pili, la Touraya, l’Encarna i la Rosi.

Per acabar, la Fina entrevistarà la Lola Cases, mestra i poetessa infantil...Una dona molt activa.
Això serà a la secció de Dones Singulars!

Bona tarda, Fina! . Ja fa dies que no parem de veure imatges a les televisions de la catàstrofe d’Haití... i molt em sembla que no deixen indiferent a ningú... oi? Comencem la secció d’Opinions!


El dimarts 12 de gener de 2010, es produí un terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Ricter, a menys de 10 quilòmetres de profunditat, una sacsejada més forta i devastadora que la bomba d’Hiroshima. Es va estimar que seguiren més de quaranta rèpliques. Amb tot plegat s’enfonsaren el 70% de les edificacions i sembla que hi va haver més de 200.000 morts. Això és tant com dues vegades Mataró.

Però la magnitud d’aquesta tragèdia no s'entén sense la extrema fragilitat de la població haitiana. Físicament, per la precarietat de la seva arquitectura.

Econòmicament, por la falta de recursos para invertir en prevenció de desastres naturals.

Socialment, per la falta d’organitzacions civils preparades pera organitzar l’ajuda.

Institucionalment, per la seva falta de capacitat del govern, generada durant decennis de corrupció i falta d'atenció al bé comú.

Tots aquests factors han multiplicat l'amenaça i han fet que el risc es faci realitat en forma de catàstrofe irreparable per a centenars de milers de haitianes i haitians.

Des de la nostra societat, gairebé no podem imaginar el que suposa ser haitià –home o dona– el 2010.

Perquè ja des de molt abans del devastador sisme, Haití era incapaç de protegir eficaçment els drets humans, i en especial els de les dones i de les nenes.

Diverses organitzacions internacionals no governamentals havien presentat temps enrere una exhaustiva i detallada informació que posava de manifest les violacions sexuals i altres tipus de violència contra les dones haitianes com una forma de represàlies, intimidació, terror i degradació d’elles.

En la gran majoria dels casos, va quedar demostrat que els abusos sexuals van ser comesos per agents de l'Exèrcit i la policia i els seus auxiliars civils armats amb l'autorització o la tolerància del règim il•legal.

Les violacions sexuals van ser el resultat d'una repressió amb fins polítics. La intenció dels responsables va ser de destruir qualsevol moviment democràtic a través del terror creat per aquesta sèrie de crims sexuals.

Tot plegat fa pensar que si ara no s'actua amb rapidesa, mentre encara continua l'arribada d’ajuda humanitària, és probable que la situació només pugui a anar a pitjor.

El caos actual que regna a Haití i la fragilitat cada vegada més gran de dones i criatures creen el caldo de cultiu perfecte perquè abusos contra els drets humans i delictes sexuals passin desapercebuts i quedin impunes.

Per això, protegir els grups vulnerables de la violència sexual és tan important ara mateix com proporcionar ajuda humanitària. No ho oblidem.

Bona tarda, Pili!

No he fet mai de castellera, però m’encanta veure’ls actuar! T’agraden a tu també? Què en destacaries del món casteller?

Són un exemple claríssim de la feina en equip. Aquestes ganes de sempre pujar més amunt.... i fer pinya per aconseguir-ho... Però, qui millor per explicar-ho que la persona que tenim al costat de la Pili. Ara entrem a... Fem Xarxa!

Entrevista a la castellera
Bona tarda, Touraya, Encarna, Rosi i Pili

Potser mai havíem estat tantes per fer una secció!... Carrers amb nom de dones... No marxeu, promet ser molt interessant. Comencem amb aquesta fusió de les seccions Cultura i Dones i Memòria històrica!

CARRERS AMB NOM DE DONA

Els noms dels carrers de la nostra ciutat són aprovats en el Ple Municipal de l’Ajuntament de la nostra Ciutat per una comissió anomenada “Comissió del Nomenclàtor”.

Quina és la funció d’aquesta comissió?
Aquesta comissió va ser constituïda a l’any 1979, amb la recuperació dels Ajuntaments Democràtics amb la voluntat de facilitar la participació ciutadana,
Aquesta comissió que és consultiva se li va encarregar recuperar i normalitzar el carrerer municipal, alterat per la dictadura franquista.

Aquesta comissió, encara vigent actualment, està formada per representants dels grups politics amb representació municipal , ciutadans coneixedors de l’onomàstica de Mataró, i del seu patrimoni històric,també tècnics municipals,presideix aquesta comissió el regidor o regidora que té atribuïdes les competències de Cultura

Els criteris en que treballa la Comissió del Nomenclàtor alhora de proposar nous noms són:

-Preeminència de la toponímia local
-Vinculació del nomenclàtor mataroní a la realitat cultural,històrica , social i política de la ciutat
-Agrupació dels noms per temàtiques i sectors, sempre que sigui factible i convenient
-Dedicatòries individuals ofertes, sempre, a persones difuntes
-Fer incidència en la seva vessat didàctica,

i altres més tècniques com:

Retolació correcta en català
Establiment d’un disseny únic, així com un codi numèric únic


L’historiador Ramon Salicrú i Puig, ha recollit en un llibre el nomenclàtor històric de la nostra ciutat on els mataronins i les mataronines podem saber per que el nostre carrer té aquell nom, qui és el personatge a qui el varen dedicar,etc...

Tal i com diu ell mateix en d’introducció,

“el llibre pretén donar a conèixer l’origen del nom dels carrers i places”

“Els noms dels carrers d’uns població estan lligats a la seva pròpia realitat històrica. En ocasions deriva del topònim o nom del lloc més genuí, recollits o transmesos de generació en generació fins els nostres dies”

“En altres ocasions fan referència al nom del seus primers habitants, als promotors urbanístics de la zona.... on es va obrir la nova via.
També és dediquen sovint a sants propis del país.
O porten nom dels polítics locals.
O personatges que excel•liren en la seva professió”


Nosaltres hem volgut destacar els carrers de la nostra ciutat que porten nom de dona

En farem quatre associacions o grups

Un primer que agrupa noms d’oficis
Un altre que anomenem dones de lletres: pedagogues, escriptores...
Un tercer evocant mare de Deu o santes
I finalment un calaix de sastre on hi podem trobar: una política, una reina, propietària, etc....

Voldríem donar a conèixer algunes d’aquestes dones

Començarem avui pel primer grup;

A la nostra ciutat moltes dones han treballat al llarg de la seva vida a la Fàbrica. El Ple de l’Ajuntament a l’Octubre de l’any 2000 , a proposta de la Comissió del Nomenclàtor, va aprovar el noms dels carrers dels oficis relacionats amb el tèxtil. D’aquesta manera es va voler retre homenatge aquestes dones que d’una manera anònima varen dedicar part de la seva vida a aquesta feina.

Aquests carrers es troben situats en un polígon industrial. El del Pla d’en Boet. Prop de la carretera de Barcelona

Entre aquests oficis hi trobem



Carrer de la Teixidora:

Les teixidores eren aquelles operaries del ram tèxtil que s’encarregaven dels telers rodons,”estàndards” de mitges i mitjons i Màquines de puny o sigui màquines de mitjà i petit diàmetre


Carrer de la Bobinadora:

Les bobinadores eren les operaries del tèxtil que feien bobines o bitlles,amb fil procedent d’altres formes d’enrotllament- com madeixes, fusades, - o que passaven el fil a d’altres tipus de bitlles de diferent mida

Carrer de la Cosidora:

La feina de les cosidores consistia bàsicament a posar pedaços i tira o fer vores.



Carrer de la Resseguidora.

Les resseguidores eren les operaries que repassaven acuradament les peces per arranjar els defectes o tares i, d’aquesta manera estalviar el major nombre possible de saldos en la producció.


Carrer de la Repuntadora:

Les repuntadores eren les que feien funcionar les màquines de repuntar –també anomenada “plana”que fa el cosit amb capsula i bobina.


Carrer de la Remallaire:

Les remallaires feien funcionar les màquines que és feia servir per tancar la puntera del mitjó o de la mitja- una de les activitats tradicionalment desenvolupada –i sovint en el propi domicili– per dones treballadores del ram tèxtil

Carrer de l’Overlocaire.

Les overlocaires eren les operaries del gènere de punt que treballaven amb la màquina coneguda a Catalunya com a overloc , i que en un mateixa operació tallava i tancava el gènere que s’havia de cosir.

Aquest són els noms dels carrers que recullen els oficis dedicats al tèxtil i exercit la majoria d’ells per dones.


Hola de nou Fina! Què és el que més caracteritza la nostra convidada d’avui a Dones singulars?

De seguida, tots i totes podrem conèixer més a fons una dona realment impressionant. Música, Carles, que així ja ens anirem posant en situació... amb la nostra dona singular d’avui!

Aquesta tarda us vull presentar una persona ben coneguda per molts de nosaltres. És la Lola Casas, mestra de la escola Cami del Mig. Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora. “Sóc una mestra que fa poemes” –diu– i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.

–Com estem Lola?
–En primer lloc m’agradaria que ens expliquessis com va ser que

presència de la . Lola Cases.

Carles, també volem agrair-te la teva feina al control tècnic, està clar!

Som Dones Reporteres de Mataró!

Bona tarda

Som Dones Reporteres de Mataró.

PROGRAMA DIA 18 GENER 2010


Una tarda més de dilluns les Dones Reporteres comencem un nou programa d’Amb veu de Dona.


Molt bona tarda a tothom!!!
Comencem de nou desprès de les Festes de Nadal... Però no és ben bé així... Aquestes dues primeres setmanes () un grup de Dones Reporteres emetia el primer programa de l’any 2010. Era un programa amb un caire especial... (Entre altres coses, van entrevistar una companya (de la primera època de Dones Reporteres. De seguida que ha tornat de l’estada a Nicaragua, la Cristina que ha volgut reincorporar-se al grup.

Hola Cristina! T’he vist molt animada a tornar amb nosaltres. Com és? Ens (trobaves a faltar? (Ja deus saber que estem molt contentes de tenir-te entre nosaltres. Benvinguda de nou!


Any nou, promeses de millora per a la dècada que comença... però, malauradament, la violència de gènere sempre és notícia. Recordem el cas de l’Hospitalet a principis de mes. Aquest és el tema que ha preparat la Cristina a la secció d’Opinions.

A continuació tindrem el testimoni d’una dona maltractada per la seva parella. Serà la secció de Dones Singulars.

Voleu anar al teatre? No us perdeu l’entrevista que farà la Pili a la Maria Dolors Cadena i la Montse Álvarez del col•lectiu EPMA. Avui són les protagonistes de (Fem Xarxa.

L’Ángeles és la nostra especialista en trobar dones amb una gran riquesa històrica. Aquesta vegada ens presentarà la Concha Palencia, de 93 anys. Que quina secció és? Història de Dones és lar!




Bona tarda, Cristina! Violència masclista, el teu primer treball desprès de 18 mesos a Nicaragua... quin tema de tornada! Oi? A veure què ens aportes sobre aquesta qüestió encara tan difícil d’eradicar de la nostra societat. Comença la secció d’Opinions!
OPINIONS Cristina


Bona tarda, Mercè! Tens un tema preparat sobre una dona maltractada. Segur que els agradarà escoltar-lo a les nostres oients. És l’hora de Dones singulars!



Hola! Bona tarda, Pili! . A tu t’agrada el teatre? Jo crec que hi ha molt poca gent que no li agradi. Però tens al costat unes persones que el viuen amb passió... (AIXÍ) Obrim el teló a la secció de Fem Xarxa!

Pili


Aiii Ángeles... tu i les teves dones...! Què puc dir que no t’hagi dit altres vegades? Doncs... que són encantadores i no em cansaré de dir-ho. Ja els pots donar les gràcies en nom de totes! Ens omple d’orgull donar-les a conèixer a Història de Dones, l’apartat mensual de la nostra secció Memòria Històrica. (
Ángeles



- Hola Nati, com estàs?
- Molt bé!
- Has participat en alguna activitat de les que organitza el Centre de Informació i Recursos de la Dona?
- Doncs si, ara ja fa temps i em va agradar molt. S’aprenen moltes coses.
- Et sembla que expliquem a les nostres oients què tenen preparat per a la nova temporada?
- És clar que sí!

Escolteu... Faran el taller “Intel•ligència emocional I: comunicació, com entendre’ns millor”
Tots els dimecres, del 3 de febrer al 3 de març, de dos quarts d’onze a dos quarts d’una

Un altre taller és el titulat “L’edat de la saviesa. Envellir en femení” Tots els dijous, del 4 de febrer al 8 d’abril, de les quatre a dos quarts de sis de la tarda

Informació i inscripció al Centre d’Informació i Recursos per les Dones, carrer Blai Parera , 6. Telèfon: 93 702 28 12.

Però tenim més informacions de les entitats de la ciutat... El trimestre es prepara animadet, oi? (


Taller d’arteràpia, (uii! que maco ha de ser això!)
Tots els dimecres, de vuit a dos quarts de deu del vespre .

Taller d’iniciació a la informàtica
Els dimarts, de dues a sis de la tarda.

Informació i inscripció: de dilluns a dijous, de sis a vuit del vespre, a la seu de la Vocalia de Dones del Pla d’en Boet. Carrer, Juan Sebastian Elcano, 6



Ensenyaran “Com decorar una taula amb motius florals i altres” el dia 28 de gener, a dos quarts de vuit del vespre.

Informació i inscripció a la seu de la Vocalia, carrer Almeria sense número.

Dins l’espai “Tallers compartits” es durà a terme la segona secció sobre Teràpies alternatives. El dimarts 19 de gener, de set a nou del vespre. Al Centre Cívic de Rocafonda, carrer Poeta Punsola, 47



Hem arribat al final del programa i ens ho hem passat molt bé, oi noies? . Però el que realment ens interessa és... que a vosaltres us hagi agradat tant... com a nosaltres preparar-lo.

Hem estat en l’estudi: la Cristina, l’Ángeles, la Pili, la Mercè, la Nati i la que us parla, la Marisa. Agraïm la presència de la Maria Dolors Cadena, la Montse Álvarez i la......
I, sobretot, la col•laboració i el saber fer d’en Carles en el control tècnic!!!

A vosaltres us esperem, com sempre, cada dilluns a la tarda en el Mataró Ràdio.

Som Dones Reporteres de Mataró.

El sábado con las amigas del Radio

El sábado con las amigas del Radio

El dia 25 de novembre celebrem el dia internacional contra la violència de gènere

Tornem a ser aquí un dilluns més i a les quatre i, (MINUTS DE MÉS) de la tarda, les Dones reporteres comencem un nou programa d’Amb veu de Dona.


Molt bona tarda a tothom
En programes anteriors, vam parlar de l’educació i del càncer de mama. I el dia 25 de novembre celebrem el dia internacional contra la violència de gènere. Es per això que hem volgut dedicar el programa d’avui a aquest tema, més concretament a la violència contra les dones.


Primer serà la Tuoraya. Ens ha preparat un escrit on explica què s’entén per violència de gènere. Això serà a la secció d’Opinions.


La Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró ens explicarà les actituds que té la dona davant d’una situació de violència de gènere. Serà l’Apunt psicològic d’aquesta tarda.


Avui no farem ni Dones Singulars ni Fem Xarxa sinó tot el contrari... No us espanteu! Hi haurà un espai especial dividit en dos apartats. Cada un constarà d’una entrevista. En la primera, la Pili ens presentarà l’Assumpta ....................., caporal dels mossos d’esquadra.


Abans de donar pas a la segona entrevista, escoltarem el treball que han preparat la Marisa i l’Encarna a la secció de Memòria Històrica. Ens faran recordar les famoses cartes adreçades a l’Elena Francis.


Continuarem amb la segona entrevista que hem promès. En aquest cas, la nostra companya Rosi conversarà amb la psicòloga Meritxell Puyané.


Acabarem amb la secció Cultura i Dones. Serà la Pili, de nou, qui ens parlarà de l’escriptora Pietat Estany, autora del llibre “Estimades amigues”.


Bona tarda, Tuoraya! . Com està el nen? . El que no saben les nostres oients és que has tingut un nen preciós i per això no sentien la teva veu des de fa mesos. Però ja estàs aquí de nou i avui ens parlaràs de la violència de gènere. Estimades oients, comencem com sempre amb la secció d’Opinions!
con todo mi cariño para todas Encarna

- Què creieu que fa que hi hagi més dones a Maresme Oncològic?

Avui, a l’espai de Fem xarxa, parlarem, en primer lloc, amb les fundadores de Maresme Oncològic, l’Esperança i la Teresa Benet. Unes dones amb coratge i força. Dediquen moltes hores del seu temps a fer que les persones que pateixen càncer tinguin un suport. Elles ens parlaran de la tasca que fan des de l’associació de Maresme Oncològic per lluitar contra les conseqüències d’aquesta malaltia.





Hola a totes dues! (RESPONEN) Gràcies per acompanyar-nos Esperança i Teresa.



- Quan es va fundar l’associació de Maresme Oncològic i per què?



- Quins serveis oferiu a les persones que acudeixen a l’associació?



- Les dones afectades, com arriben a vosaltres? En quins moments es posen amb contacte amb l’associació?



- Què creieu que fa que hi hagi més dones a Maresme Oncològic?



- Com doneu conèixer la vostra entitat?



- Sou moltes persones associades? Quantes i com funciona per inscriure’s?



- A part de les quotes dels socis i les sòcies, rebeu alguna ajuda de l’administració?



- Segur que hi ha persones que ens escolten i estan interessades a saber on han d’adreçar-se en cas de necessitar l’ajuda de l’associació de Maresme Oncològic?



Segurament que ens hem deixat moltes coses per dir... Però esperem que, en una altra ocasió, ho puguem fer. Esperança i Teresa, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres! Fins la propera. (ELLES S’ACOMIADEN)

Entrevistarem a la nostra companya i amiga Lea Cornellana. Ens explicarà en primera persona la seva experiència amb el càncer de mama

Després, a la secció Fem Xarxa, tindrem dues entrevistes. La Pili ens presentarà a les germanes Benet, fundadores de l’associació de Maresme Oncològic.
La segona entrevista anirà a càrrec de la nostra companya Lea. La farà a la Montserrat Zanuy, doctora oncòloga de l’Hospital de Mataró.


A la secció Memòria històrica, l’Ángeles, tal com ens té acostumades, ens portarà l’espai Història de Dones. Avui parlarà de la Carme Quirosa. Es tracta d’una dona encantadora de setanta vuit anys, que ens explicarà les seves vivències amb els maquis.


La Mercè entrevistarà a la nostra companya i amiga Lea Cornellana. Ens explicarà en primera persona la seva experiència amb el càncer de mama. Serà a la secció de Dones Singulars.

Acabarà la Nati amb la secció Cultura i Dones. Ens farà un breu resum de la gran poetessa Maria-Mercè Marçal.

Amb veu de dona 2008-09

Aquí teniu un petit resum del que hem fet les dones reporteres aquest darrer curs 2008-09. Esperem que us agradi!

Amb Veu de Dona 2008-09

View more presentations from donesreporteres.

Bona tarda. Homes, dones… A tots els que ens escolteu. Als que coneixeu la nostra sintonia. I també als que entreu per primera vegada, al dial 89.3FM,

Som dilluns. I, a les 4 i (MINUTS DE MÉS) de la tarda, comencem un nou programa de “Amb veu de dona”.


Bona tarda. Homes, dones… A tots els que ens escolteu. Als que coneixeu la nostra sintonia. I també als que entreu per primera vegada, al dial 89.3FM, de Mataró Ràdio. Benvinguts!


El tema de la educació sempre serà vigent. Teano, la dona de Pitàgores, al segle sis abans de Crist, i Hipàtia, del segle quatre de la nostra era, són les primeres especialistes matemàtiques que van crear escola. Unes dones valentes que, davant d’una societat d’homes, van professar l’ensenyança a homes i dones per igual.

Però tornem a l’any 2009. El que ens preocupa actualment és l’aprenentatge al llarg de tota la vida. El 25 de setembre d’enguany es va inaugurar el Centre de Formació de les Tres Roques de Mataró. Tot plegat, ens ha motivat a preparar un programa monotemàtic sobre la formació de les dones.


PALOMA AZPILICUETA i PILAR CONZÁLEZ BIESCAS
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ

Les Dones i la Formació

Crec que les dones tenen/tenim, hem tingut sempre un enorme interès per aprendre, una gran disponibilitat per entendre noves situacions i problemàtiques que ens permeten, per exemple, comprendre millor els nostres fills, connectar amb els seus desitjos, il.lusions i projectes. Tot això, per definició, en tractar-se de noves generacions, són coses noves i diferents, perspectives diverses o desconegudes.

Amb aquesta base de curiositat, interès i apertura mental cap a noves situacions i contextos, s’entén fàcilment l’enorme implicació i presència de les dones en la formació, a tots nivells: escolarització obligatòria (on les nenes treuen més bones notes que els nens), escoles d’adults, formació ocupacional o professional i, fins i tot, la formació universitària on, actualment, les dones són majoria entre els alumnes.

I això no es dóna només entre les joves. Recordem l’àvia bloguera de Galícia, i, molt més a prop nostre, l’Encarna Siles, també àvia i bloguera i membre de Dones Reporteres de Mataró.

Les reflexions que el feminisme va aportar al pensament contemporani —que tant van sorprendre i inclús escandalitzar en el seu moment— han arrelat molt profundament en el cos social i, com a conseqüència, ja no és notícia que una dona ocupi qualsevol lloc de treball dels més especialitzats; ja gairebé no és notícia que una dona sigui ministra, o regidora, o consellera. Les dones han vist les portes obertes per treballar, participar en la vida pública i social (abans un terreny prohibit per a elles) i, evidentment, per formar-se. I han aprofitat l’ocasió al màxim, s’hi han agafat amb les dues mans, per dir-ho així.

De tota manera, sempre hi ha hagut dones molt interessades pel coneixement i dones sàvies, encara que d’elles se’n parlava ben poc, i sovint “s’apuntaven” en el compte del seu marit coses que havien pensat o escrit elles. I també, molt abans que existís el moviment feminista, hi ha hagut dones que han portat molt lluny el seu desig de saber, i la societat els hi ha reconegut. Penso, per exemple, en dues Premi Nobel molt conegudes i científiques ambdues: la polonesa Marie Curie, que ho va ser junt amb el seu marit, i la italiana Rita Levi-Montalcini, que encara viu i continua en actiu als seus cent anys.
Les dones tenim un enorme potencial d’aprenentatge, i som un “filó” que pot fer aportacions interessants i útils a la societat en molts àmbits i terrenys diferents, col.laborant a enfrontar de manera creativa i innovadora situacions difícils, com per exemple la crisi actual.



Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552
Telèfon 93-799 65 96



Avui tenim amb nosaltres, a l’espai “Fem xarxa”, una persona molt implicada en la seva feina. És la Maria Pérez, mestra i directora de l’escola Germanes Bertomeu, de Mataró, una escola caracteritzada per estar ben oberta al barri.

Jo mateixa en dono fe. En els seus locals s’hi poden realitzar activitats de l’Associació de veïns, a la seva cuina s’han fets molts platets que després tothom pot tastar al carrer durant la festa de Rocafonda. I tantes coses més.

Hola, Maria.
-
Abans de res, et vull agrair moltíssim que hagis pogut fer un parèntesi en la teva tasca educativa per poder estar aquesta estona aquí.

Sabem que la teva escola, les Germanes Bertomeu, que està situada al barri de Rocafonda, ha estat pionera en força projectes educatius innovadors.

Un d’ells va ser organitzar l’escola com a comunitat d’aprenentatge. Ens podries explicar què és una comunitat d’aprenentatge?
-
Una manera de funcionar ben innovadora. Com va anar aquesta experiència?
-
Sé que esteu portant endavant altres projectes. Ens podries explicar una mica quins són?
- (llistat)
pla d’autonomia de centre
projecte de música
llengües estrangeres
biblioteca escolar
mou-te

Maria, tant de bo que tots aquests projectes vagin sortint endavant de la forma que espereu. Felicitats per les vostres iniciatives i la vostra empenta. I molta sort en aquest món tan difícil i tan important que és el de l’educació.

Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps.

Dones reporteres de Mataró

Hola, bona tarda!
Ja hem deixat l’estiu enrere i les Dones Reporteres tornem a ser aquí amb tots i totes vosaltres.
Avui, dilluns, 28 setembre a les 4 i... de la tarda comencem una nova etapa del programa “Amb veu de dona”. Si, heu sentit bé, som aquí en directe! Com aquesta, us tenim preparades. Tenim un plec de sorpreses que aniran sortint sobre la marxa.
Són tres lletres, simplement tres lletres. Totes juntes formen un mot. Aquest mot neix amb nosaltres des de el primer dia que arribem al món. Ens acompanya al llarg de la nostra vida i, amb el pas dels anys, el manifestem de formes molt diverses. Estic parlant de la VEU.

Per això fem aquest programa. Per fer sentir aquesta veu i, més especialment, la nostra, la de les dones.

Comencem “Amb veu de dona”!

Primer dia del curso 2009

Hoy como cada 15 días nos hemos reunido todas las Compañeras que hacemos Radio
Empezar otro curso y estamos todas muy contenta de poder hacer Radio.
Es una manera muy bonita de comunicar con las personas y más si es en directo como lo aremos este curso, lo podéis escuchar en Radio Mataró 4 a 5 de la tarde el lunes un saludo para todas mi compañeras Encarna

Ultimo dia de las clases del Radio

Fotos gravació, dilluns 22 juny

Aquí som totes les que vam fer el darrer programa de la temporada. Un monogràfic que parlava de la festivitat de San Joan. En aquest programa ens vam despedir fins al setembre.

Us convidem que continueu en la nostra sintonia durant els mesos d’estiu. Amb veu dona tornarà al setembre amb nous temes. Us esperem!

. Marisa

PROGRAMA 25 JUNY

Molt bona tarda a tothom.

Comencem Amb veu de dona. El programa de tots i totes vosaltres, dones que ens escolteu! Recordeu a les vostres amigues, mares, tietes, germanes, cosines... que ens poden trobar en el 89.3 de la FM, a Mataró Ràdio.

Ja hem passat el solstici d’estiu. Aquella part de l’any tan plena de supersticions, misteris, festes i tradicions. La diada de Sant Joan és la porta que ens dóna el pas per entrar de ple a l’època d’estiu. D’aquí ve la importància que té. Per això hem volgut dedicar el darrer programa de la temporada a la màgia i el misteri que envolta la festivitat de Sant Joan. Aquest serà el nostre comiat... d’aquesta temporada!


Començarà la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró. Ens farà arribar un comentari psicològic sobre les supersticions i les creences.

Desprès la Nati ha preparat un article sobre la Nit de Sant Joan a la secció d’Opinions.

La Fina té preparada una entrevista molt interessant per a la secció Fem Xarxa.

A Memòria històrica la Lea ens transportarà a un món de bruixes!

La entrevista de la Pili us agradarà segur: és una Dona Singular!

A la secció Cultura i dones, la Rosi parlarà de les nimfes o dones d’aigua...




Bona tarda, Paloma! (RESPON) Un món molt interessant el de les creences i els misteris esotèrics. Hi ha programes de ràdio que els dediquen fins i tot una secció. No us perdeu el treball que ha preparat la Paloma Azpilicueta a la secció de Visió psicològica. Endavant!

Música Visió psicológica
VISIO PSICOLÓGICA Paloma


Hola Nati! Com estàs? (RESPON) Has preparat una foguera de Sant Joan alguna vegada? (RESPON) Jo recordo vagament que de petita carregava algun moble vell. Però no parlem de records...
Per a la secció d’Opinions has preparat un text que fa un repàs a la Nit de Sant Joan i incideix en la tradició de les fogueres. No marxeu! La Nati comença ara mateix!



OPINIONS Nati Pepita y Encarna



Bona tarda, Fina! (RESPON). Ja fa sis o set anys, el carrer Sant Joan de Mataró fa festa grossa en aquesta diada. La Fina entrevistarà una veïna perquè ens faci cinc cèntims de com organitzen aquesta festivitat. Entrem a la secció Fem Xarxa. Ja pots començar, Fina!




Hola Lea! Com estàs? (RESPON) Les bruixes no existeixen però “haberlas hailas”. Una dita gallega que potser tingui una mica de raó... o no... Deixem-ho així! Ens ensenyes el que has preparat sobre la bruixeria a Memòria històrica? Endavant!

Música memòria històrica LEA



Hola Pili, bona tarda! (RESPON). Tenim amb nosaltres la Carme Sitjar Vilalta, una dona amb una riquesa interior molt forta. Poeta, escriptora i amb un esperit molt gran per ajudar als altres. Us agradarà escoltar-la a la secció de Dona Singular. Pili, ens la presentes?

Música Dona singular
DONA SINGULAR Pili



Bon tarda, Rosi! (RESPON) Diu la tradició que a Sant Iscle de Vallalta hi ha un llac on s’apareixen unes nimfes... Avui ens parlaràs d’això, oi? (RESPON) Que interessant! Escolteu-la molt atentament. La Rosi ens transportarà al món de les dones d’aigua! Som a la secció de Cultura i Dones. Rosi, ja pots començar!

Música Cultura i dones
CULTURA I DONES Rosi






I fins aquí el que ha donat de si el programa d’avui! Ens ha agradat acabar la temporada parlant de la diada de Sant Joan. Envoltades dels misteris i l’ambient de festa que la caracteritzen.


Entre cava, coques i petards, ens acomiadem fins la propera temporada!!!

El programa d’aquesta tarda l’hem fet: la Nati, la Fina, la Lea, la Pili, la Rosi Encarna, Pepita, i jo mateixa, la Marisa. Hem comptat aquesta vegada amb la col•laboració de la Paloma Azpilicueta del Centre de Psicologia de Mataró. I ens han acompanyat: la Mercè Vilà i la Carme Sitjar Vilalta.

Us convidem que continueu en la nostra sintonia durant els mesos d’estiu. Amb veu dona tornarà al setembre amb nous temes. Us esperem!
Som Dones reporteres de Mataró!

La majoria de víctimes de la repressió contra la bruixeria dibuixa un mateix perfil. Es tractava de dones grans, pobres

LA INVENCIÓ DE LA BRUIXA DIABÒLICA

La bruixeria era concebuda com una secta universal presidida pel diable i que conspirava contra la cristiandat. Aquesta concepció va crear una primera onada repressiva durant el segle XV.

La cacera de bruixes es va desplegar en una Europa sacsejada per les inclemències meteorològiques, la crisi econòmica i la conflictivitat social. Tot ho presidia el clima d’intolerància religiosa que va sorgir de la Reforma i la Contrareforma.


LA CACERA DE BRUIXES A CATALUNYA

Entre els anys 1616 i 1622, en ple segle XVII, es va produir la gran cacera de bruixes a Catalunya. La persecució va afectar especialment els comtats de Rosselló i Sardenya, i també les comarques centrals. Es va avançar la xifra de 400 víctimes, que sembla plenament confirmada per les investigacions actuals.

La iniciativa de la repressió va partir sovint de les comunitats locals. Els processos es van realitzar sense garanties jurídiques. Les tortures van ser habituals. La majoria de les encausades van acabar a la forca. Només algunes veus es van alçar contra aquella carnisseria.


LES VÍCTIMES

La majoria de víctimes de la repressió contra la bruixeria dibuixa un mateix perfil. Es tractava de dones grans, pobres i analfabetes, que vivien soles. Moltes eren immigrants franceses o vídues d’immigrants.

Hi havia també detingudes joves, fins i tot adolescents. El percentatge d'homes va ser, en tots els casos, inferior al deu per cent.

La bruixeria i la repressió van deixar una petjada important en la cultura popular. Alhora han generat tota una literatura anònima de gran interès.

Comentari psicològic

Darrer programa de la temporada
(25 de juny 2009)

Esoterisme, supersticions



La vida és, ho ha estat sempre, complicada i plena d’incerteses. Són tantes les coses que passen i ens passen, tantes les coses que no podem entendre ni controlar! Però les persones necessitem explicacions, necessitem entendre, i busquem mil maneres de fer-ho o, almenys, ho provem.

Una d’aquestes maneres és l’esoterisme i les supersticions. Intentar “endevinar” el nostre futur, el que ens passará, a través de les cartes, de la interpretació del pòsit que ha deixat el té en una tassa, dels signes del Zodiac... Evitar la mala sort no passant mai per sota d’una escala, no fent res el dia 13 del calendari (“Trece y martes, ni te cases ni te embarques ni de tu casa te apartes”), i tantes coses per l’estil.

Són maneres d’intentar controlar l’atzar, allò desconegut, i de sentir-se, així, una mica més protegit i segur, menys vulnerable o dèbil.

Però tot això són il.lusions, miratges.És molt important que hi pensem amb calma i que no ens enganyem. El nostre desig de certeses i de seguretat pot ser tan intens que ens pot fer caure en falses creences i ens pot fer perdre el nostre temps i també els nostres diners. Avui dia, la oferta és enorme i, si hi són, és per què algú ho fa servir.

Per molt que ho volem, no hi ha res que pugui substituir l’esforç personal.El que ens pot ajudar més a la vida és conèixe’ns bé, mirar d’entendre el que sentim, a voltes de manera molt contradictòria. També ens pot ajudar el construir relacions significatives amb els altres, interessar-nos pels demés, compartir, donar i rebre, lluitar per les coses que ens importen, tenir projectes i esperances i perseverar sense donar-nos fàcilment per vençuts. I no perdre la confiança de que podrem trobar solucions a les dificultats que ens anirem trobant.

Això sí que és al nostre abast, depén de nosaltres i és la millor contribució a una bona vida. Aquests recursos i l’interés pels demés i per les coses col.lectives, junt amb l’afecte dels altres, són una de les protections més eficaces enfront dels atzars de la vida.

Paloma Azpilicueta i Pilar González del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARO. Camí Ral 552. Telèfon 93.799.65.96

EXPECTATIVES QUE MAI VAN PENSAR QUE FOSSIN TAN AMARGUES

Opinions, per Pilar Zarza:

Tinc a les mans el magazine de La Vanguardia del passat 17 de maig. Llegeixo un article escrit per Ángeles Caso, amb el títol “María”. Descriu com un dia li va cridar l’atenció un de tants cartells que, amb freqüència, podem veure en qualsevol ciutat. Apareixen penjats en un fanal, en una cantonada, o en un portal. En aquest cas, s’anunciava una dona que s'oferia per fer tasques domèstiques i cuidar mainada o gent gran. La dona de l’anunci assegurava que regalaria una hora gratis per cada dues de treballades.

Aquesta és la història de la María, una jove de 25 anys de nacionalitat romanesa. Porta poc temps a Espanya. Va estudiar informàtica i a Romania treballava en una oficina. Però tan sols guanyava 250 euros al mes. Li resultava impossible plantejar-se una vida millor, gaudir d'algun petit capritx o pensar a formar una família.

La María podria ser una de tantes dones que emigra a un altre país. Aquestes dones han de deixar enrere pares, germans, i fins i tot, de vegades, fills. Marxen amb l’esperança de trobar feina en el país d’acollida. Busquen un treball que els permeti estalviar amb sacrifici. Després la idea és tornar al seu país i, amb els diners que teòricament han estalviat, comprar-se una casa o posar un negoci, per viure en millors condicions.


Els mitjans de comunicació avui dia arriben a qualsevol lloc del planeta. Donen una imatge de benestar, i sembla que en els països desenvolupats visquem amb una opulència descomunal. Altres vegades, els propis compatriotes no expliquen la dura realitat que viuen en els països on han emigrat. Ho fan per vergonya, perquè no pensin que han fracassat. En altres casos, no volen fer patir als familiars que estan en el país d'origen. Els que tenen la sort de treballar acaben fent un munt d'hores, tenen ocupacions menys qualificades que les que realitzaven en els seus països, i, en molts casos, viuen en unes condicions lamentables i inhumanes. Comparteixen el pis amb una o dues famílies més i sovint han d’acudir a benestar social.

Ho tenen tot en contra. Estan lluny dels seus països, la família, els amics... S’enfronten a nous costums i la incomprensió per part de moltes persones, que no entenen perquè vénen aquí a la recerca d'unes il•lusions. Es debaten amb unes expectatives que mai van pensar que fossin tan amargues.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres

Amb veu de dona

El saber no ocupa lugar


Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’amotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.

Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es questionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col.laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

Visió psicológica

Programa 11 juny 2009


Amb veu de dona

El saber no ocupa lugar


Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’amotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.

Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es questionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col.laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

Visió psicológica

Programa 11 de juny

Amb veu de dona

El saber no ocupa lugar


Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’amotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.

Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es questionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col.laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

Les dues cares de la moneda

Per Patrícia Huelva i Osuna

Chiapas. Mèxic.
Els dies 7 i 8 de Març es va celebrar una trobada política, esportiva, cultural i artística anomenada “Mamá Corral”, al Caracol d’Oventic. Els “Caracoles Zapatistas” són 5, i són els centres neuràlgics del moviment, on es troben “Las Juntas de Buen Gobierno”. En aquesta trobada els homes realitzaven les tasques domèstiques que normalment només fan les dones, i elles es dedicaven a fer esport i a gaudir del seu cap de setmana de llibertat.
El moviment Zapatista ha creat la “Ley Revolucionaria de Mujeres”, on es promulguen tots els drets de les dones en igualtat amb els homes, un decàleg molt interessant per la realitat que es viu a Mèxic, on trobem una societat ben patriarcal.
El que he anat observant de la societat mexicana és que encara els homes són els caps de casa i “dirigeixen” la vida familiar, tot i que les dones a les ciutats, a més de fer la feina de casa, cuidar i criar els fills i filles, moltes tenen una feina fora de casa, però encara queda molt per caminar i arribar a una igualtat de drets reals i de tracte dins l’àmbit familiar. Però les noves generacions ja van canviant les coses, s’han d’adaptar als nous temps…
Al món rural, concretament a les zones Zapatistes, la vida de les dones és molt dura: es passen el dia a casa, cuinant, rentant, netejant…. I fan la seva vida social a la llar, acompanyades d’altres dones.
En arribar a la comunitat Zapatista on vaig estar 15 dies, no vaig veure cap dona pels carrers, només vaig tenir l’oportunitat de relacionar-me amb elles entrant a les seves cases i ajudant-les a cuinar tot fent petar la xerrada.
Sí, les lleis Zapatistes “alliberen” a les dones i fan que puguin decidir sobre les seves vides, participar políticament en assumptes comunitaris, decidir sobre la seva educació, la seva feina, tenen dret a no ser maltractades…. Però a l’hora de la veritat la feina domèstica només la fan elles i no tenen alternativa, tot i que, a la comunitat on vaig estar, les dones són molt respectades perquè van ser elles les que es van enfrontar als policies i militars quan els hi van voler prendre les seves terres i l’aigua, ja que els homes no podien ser-hi perquè tenen ordre de ser detinguts i van ser elles les que van aconseguir fer fora als invasors. Així que en aquesta comunitat les dones són molt valorades per la seva força, el valor, la decisió, per la seva resistència. Tot i que la vida social fora de casa pertany als homes, les dones també participen en la vida política de la comunitat, assisteixen a les assamblees setmanals i poden decidir. Elles treballen en un projecte de Pa Comunitari: fan pa i el venen, i poc a poc aquest projecte autogestionat va donant els seus fruits.
Aquesta és la realitat de les dones en l’àmbit rural de les comunitats Zapatistes, són els pilars de la família tot i que encara el pare, el marit, l’avi... prevaleixen sobre elles, i per elles això és tan normal que costarà de canviar.
La Revolució encara no ha acabat, i tant de bo també entri a les llars i canviï moltes coses….